THOMAS SPIEKER
Havent llegit i sentit algunes opinions molt favorables sobre la darrera obra de l'incansable "formigueta" (segons en Francesc Cruanyes) Inés Padrosa, vaig voler regalar el Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà als amfitrions d'un sopar la setmana passada, uns empordanesos de tota la vida i reconegut prestigi. I allà mateix es va obrir "la caixa dels trons". No podia saber que també hi assistirien algunes de les "mones esquizofrèniques" (Ramon Iglesiasdixit), que estan indignades perquè no se'ls ha tingut en compte a ells o a alguns dels seus avantpassats o amics. No obstant, sembla que hi havia consens entre satisfets i decebuts, que hom ha de poder esperar d'una enciclopèdia, editada amb tot luxe, un recull més objectiu i complet del passat i present de la societat empordanesa, si de debò vol convertir-se en una obra de referència. Jo, que només sóc un pobre immigrant enamorat de la tramuntana, no puc pas queixar-me; el meu nom ja hi surt -encara que només sigui de "retruc"- però fins i tot jo he trobat a faltar un bon grapat dels empordanesos "importants" que he tingut l'honor de conèixer. I com a rossinc d'adopció només diré que no està bé passar per alt un munt d'exalcaldes del nostre poble, ara ciutat - des de la transició (Jaume Noguer) fins a en Pere Sanés - i menys encara tenint en compte les aportacions econòmiques que han fet l'Ajuntament i la Diputació, quan la presidia un batlle rossinc. I tampoc es pot pujar al tren de l'èxit del "millor restaurant del món" posant en Ferran Adrià a la primera pàgina i oblidant en Juli Soler en el lloc que li correspon. Potser el sentit de tot plegat és la "construcció" d'una "noblesa" local, un "llinatge il·lustre" al qual ja al·ludeix el seu home a la seva "apoteòsica" laudatio (DdG 16/10/09), que es d'un "autobombo" sense vergonya ni precedent. Sembla que pertànyer a la seva "Jet-Set" empordanesa, una elit que per la manca d'aeroport internacional com a molt pot aspirar a "Sarfa-Set" comarcal, s'ha convertit en la qüestió del "ser o no ser" a casa nostra. Que no desesperin els ignorats: l'anunciada versió on-line del diccionari pot representar una bona oportunitat per a la "repesca". Potser allà també sortiran tots aquells altres enginyers "rellevants" de la comarca i que no tenen lligams de sang amb l'autora i potser allà aquest impressionant i monumental treball es podrà convertir en una obra de consens i de veritable utilitat per a futures generacions.
