Mentre el país s'estimba en una crisi econòmica sense precedents, l'atenció informativa està centrada en assumptes que, per desgràcia, són també ineludibles, a la vegada que expressius de les causes principals de l'esmentada crisi, almenys de les derivades del nostre entorn. La corrupció en les estructures polítiques, gairebé sense excepció -encara que en el conjunt de l'Estat afecta de manera especial el principal partit de l'oposició- i al costat seu les desavinences internes per quotes de poder en instàncies, com algunes caixes d'estalvis, que haurien d'estar al marge d'ambicions particulars, està tocant la fibra sensible de la confiança dels ciutadans en els gestors del que és públic. Per molt que resulti evident la incapacitat del Govern socialista per gestionar situacions adverses, és encara més cridaner que la ciutadania no pugui dipositar una mínima esperança en l'oposició amb capacitat de ser alternativa. És un gran escàndol que mentre les empreses tanquen, els treballadors van a l'atur i les expectatives de benestar s'esvaeixen per l'estrenyiment dels recursos tant al sector públic com en el privat, les polèmiques internes en el PP o els casos de corrupció que se succeeixen en aquest i altres partits, com els que s'han destapat darrerament al Palau de la Música i a Santa Coloma de Gramenet, afegeixin pessimisme, incertesa i desconfiança als qui esperen que els gestors de l'interès comú s'esmercin en els assumptes generals. Travessem un període molt trist en la vida política, ja que alguns s'entesten, per la seva incapacitat política o les seves ambicions inconfessables, a desacreditar el sistema polític que permet la convivència democràtica. Però tampoc es busquen normes per evitar-ho una vegada per totes. Els ciutadans segueixen indefensos davant la crisi mentre la classe política es preocupa de les seves misèries, que ja semblen infinites.
08:18
