JUAN JOSÉ MILLÁS
Hi ha tantes causes solidàries com concursos de contes. Si un escriptor corrent pot viure de guanyar premis literaris, una mala consciència de tipus mitjà pot alleujar-se contribuint, sense gaire cost, a tres o quatre causes justes. Si l'escriptor que viu dels concursos és el mateix que té mala consciència, n'hi haurà prou que lliuri el 5% del que guanya amb els seus guardons a un parell d'ONG per sentir-se a gust amb ell mateix i amb la societat. Tals són els beneficis secundaris de l'imperi del mercat. Vivim, malgrat la crisi, en un món on hi ha de tot: fruites, pastes, rellotges, roba, llibres, poemes, però també pústules, llagues, pobresa mitjana i misèria, per no esmentar l'espiritualitat, el satanisme i els extraterrestres, les quotes de mercat dels quals no deixen de créixer.
Potser, de fet, hi hagi un excés d'oferta. Entres en una llibreria i no saps què emportar-te, perquè ensopegues a la taula de novetats amb 200 títols dels quals ningú t'ha dit res. Vas al supermercat i la secció de fruites està plena de productes exòtics que ni tan sols saps com es pelen. T'atures cinc minuts en una cantonada i t'ofereixen cinquanta drogues il·legals diferents. Preguntes en la farmàcia per un fàrmac per rebaixar el colesterol, i no n'hi ha un,n'hi ha cinc mil, amb els seus cinc mil prospectes. T'agraden les realitats fortes, indigestes? Compra un diari, un qualsevol, i segueix les intrigues de la política, els episodis de la corrupció, els capítols de la lluita pel poder.
Un excés d'oferta, dèiem. També si busques raons per viure n'hi ha set mil, i set mil més per matar-te. A primera vista, fa la impressió que tota aquesta abundància és bona, però en el fons desconcerta. Els éssers humans, com els inhumans, necessitem certs límits, ens cal algú que ens digui de tant en tant "això és el que hi ha" per posar les nostres energies en una sola cosa. Per tornar al principi, està bé que hi hagi tants concursos literaris com causes solidàries, perquè et permet desviar els fons d'un lloc a un altre. Moure els diners sempre és bo, encara que molts escriptors són incapaços d'escriure dues línies sense mala consciència. Total, que un no sap què fer.
