DANIEL BONAVENTURA PERIODISTA? DANIELBONAVENTURA@GMAIL.COM
El Museu d'Història Natural de Londres ocupa un magnífic edifici neogòtic del carrer Cromwell, que recorda a les esveltes catedrals medievals mediterrànies. En els dos casos es tracta de temples de la llum i el saber, el primer construït a mitjan segle XIX per una societat que ja havia assumit la revolucionària teoria darwiniana. Les nostres catedrals gòtiques, en canvi, dolorosament dreçades als segles XIII i XIV, parteixen de la concepció del saber d'escola, al llindar de la ciència amb la màgia, un coneixement limitat, sotmès a l'autoritat sacerdotal. La diferència és important. I no s'aprecia mirant de lluny aquests monumentals edificis petris, molt semblants d'estructura, sinó observant-ne els detalls. Si l'edifici londinenc té les parets decorades amb micos, ocells i altres bestiones esculpides per honorar la prolífica tasca investigadora de Darwin, a les catedrals hi ha representacions de sants i escenes bíbliques amb el beatífic cel i el dionisíac infern. Cou només de pensar quant costa de superar aquest món obscur del creacionisme que tanta boira escampa i interposa a la comprensió de la realitat, a la percepció clara del present.
