JOSEP MARIA BOSCH
la Taula de l'Enginyeria de les Comarques Gironines va fer pública la seva proposta sobre el viaducte del ferrocarril a l'article "Sempre ens quedarà el viaducte", publicat a Diari de Girona el passat mes de juny. En aquell article analitzàvem les diferents possibilitats del viaducte una vegada quedés fora de servei, i ens plantejàvem si calia enderrocar-lo o no. La nostra conclusió va ser que la millor solució podia ser la d'aprofitar el vell viaducte per a activitats d'oci: passeig per a vianants i ciclistes, espectacles a l'aire lliure a la part més ampla, cafeteries, quioscos, etc.
En una reunió recent amb l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Girona se'ns ha fet saber que hi ha hagut unes modificacions constructives pel que fa a la nova via del tren convencional, segons les quals serà necessari retallar longitudinalment el viaducte en un tram important del seu recorregut.
Tot això ens ha fet replantejar les opcions estudiades perquè, si bé és cert que aquesta part retallada del viaducte podria reconstruir-se, també ho és que les despeses, el temps i la consideració especial dels carrers de Tomàs Mieres i Bonastruc de Porta -pel que fa als habitatges que han sofert, durant tants anys, les implicacions del viaducte (es podria dir que els trens els "entraven" al menjador i que els impedien l'entrada de la llum natural)-, ens animen a proposar canvis a la idea original. Es tractaria d'enderrocar el viaducte, en una part important de la seva llargària, amb el benentès que s'ha de ser molt curós a l'hora d'urbanitzar i aprofitar els espais que es recuperin, tal com ha assenyalat l'Ajuntament.
D'altra banda, es conservaria el viaducte entre l'inici del carrer Bonastruc de Porta (encreuament amb Ramon Folch) i el pont de Pedret, on la nova via anés a trobar l'actual. Així aconseguiríem conciliar els interessos dels diferents col·lectius afectats. Per un costat milloraríem la connectivitat entre molts carrers a banda i banda de l'actual viaducte; per l'altre, els veïns de Tomàs Mieres i Bonastruc de Porta veurien millorar la seva qualitat de vida. A més, els vianants tindrien una zona d'esbarjo prou important i, sobretot, podrien gaudir de la contemplació del barri vell des d'una posició elevada. Finalment, el pont de ferro es conservaria i, amb ell, una part important de la memòria del maquinisme industrial.
L'única diferència, respecte a la solució anterior, rau en el fet que, en no aprofitar la totalitat del traçat del viaducte i, molt especialment, la zona ampla de l'estació, perdem la possibilitat d'habilitar zones per a espectacles de carrer o per a passeigs en bicicleta.
