SEBASTIÀ ROIG
Jesucrist era maricaÉ i altres contes. Uau! Només per haver parit aquest títol, Jair Domínguez es mereix un lloc d'honor a la "Friquipèdia Padrosa de l'Alt Empordà" (que sigui tan extens com el dedicat a la recopiladora o al seu patriòtic marit, això ja ho decidirà el president de la Diputació).
Domínguez, guionista de Polònia i Crackòvia, ha obert un nou camí dins la narrativa curta d'aquests rodals. Títols com Tota la saviesa d'aquest món, Contes de la viu-viu i de la xiu-xiuEl meravellós desembarc dels grecs a Empúries, de cop i volta, semblen arnats al costat d'aquest Cristo. Ha arribat el gran dia dels títols mutants.
Però el títol comporta una nova paradoxa: suggereix que a dins hi trobarem una anarquia irreverent equiparable a la de La vida de Brian. Però, a l'hora de la veritat, d'això no n'hi ha gaire res. L'encapçalament actua com un eslògan enginyós i cridaner, digne dels trucs de William Castle per anunciar els seus films.
Al marge d'aquest joc, rere les cobertes del llibre hi trobareu un recull de contes haikú, on sovintegen les referències pop i les ultralocals, mentre els gèneres literaris muten i s'encavalquen.
Jesucrist és ple de bones idees, de ganes de tocar les nanses i del desig de ser llegible. Però l'autor és capaç d'anar molt més enllà. El seu univers, en un format narratiu més llarg i carregat de bons diàlegs, pot donar grans fruits. Això, al marge del nom amb què vulgui batejar la criatura.
