RAFAEL TORRES
Algú s'ha entretingut a calcular la suma del que els polítics corruptes han robat, només en els últims deu anys, al poble espanyol: més de quatre mil milions d'euros. Aquesta xifra comprèn els suborns, els maletins, les comissions, les requalificacions, els regals, el blanqueig ..., però no incorpora altres partides de la desferra que, amb tota seguretat, la multipliquen.
S'ha calculat el botí del descobert, però no d'allò per descobrir ni, per descomptat, del que no es descobrirà mai, i no s'ha sumat el valor dels immensos perjudicis a la comunitat, que s'ha quedat en tants casos sense habitatges socials, sense col·legis, sense prou atenció sanitària, sense jardins, sense residències d'avis, sense parcs de bombers o sense biblioteques. Tampoc s'han traduït a termes econòmics les devastacions, irreversibles gairebé sempre, de la naturalesa, del paisatge i fins del clima, consentides per la cobdícia dels traïdors, i tampoc les pèrdues provocades al comú per aquesta gentussa que s'ha dedicat, paral·lelament al robatori directe, al nepotisme, a l'amiguisme i al clientelisme, ara proporcionant als parents sous fabulosos a compte de l'Erari, ara concedint contractes als empresaris afectes, ara escampant "favors" d'inquietant devolució.
Si es compta tot això en euros, més els dispendis en obres faraòniques i inútils, més les pèrdues econòmiques causades en la seva deplorable gestió "normal", més el cost dels innombrables processos judicials que intenten aclarir alguna part del colossal robatori, el resultat no baixaria dels dos o tres bilions de pessetes, havent computat només el mesurable.
Però hi ha una cosa que no es pot mesurar ni calcular: la pèrdua de la dignitat. Una nació, com una persona, pot prescindir de moltes coses, però no de la dignitat. A aquests xoriços que roben als pobres per donar-ne als rics, no només se'ls ha votat una i altra vegada, blindant-los amb majories absolutes, sinó que en molts casos, sabent-los facinerosos, se'ls tornaria a votar.
