Empastifada general
Vicenç Esteban i Pastor. l´estartit.
El jutge Baltasar Garzón, amb les seves actuacions, ens demostra que dins del món de la Justícia encara hi ha a Espanya gent amb credibilitat, honradesa i voluntat de fer la seva feina com cal.
Aquest sant de la judicatura ha tornat a descobrir l´enèsima fase de corrupció ficada dintre de les nostres institucions. Estirant del fil cada dia van sortint notícies noves relacionades amb el cas Pretòria. Cada dia s´afegeixen nous ajuntaments amb càrrecs de confiança i polítics implicats en aquestes trames d´enriquiment il·lícits.
Els ciutadans no som tontos. A vegades no estem al mig d´aquest entramat mafiós però ens adonem que el modus vivendi de molts nouvinguts a la política canvia d´estatus una vegada s´instal·len a les cadires que donen la possibilitat de viure d´un sou públic.
Potser la resta de personatges amb nòmina als ajuntaments i que no es beneficien directament dels negocis bruts dels seus companys, fan la vista grossa i no són prou valents per denunciar el que estan veient els seus ulls. Prefereixen mirar en direcció contrària.
Està demostrat que no hi ha cap formació política de les majoritàries que estigui desvinculada dels últims afers. Totes són del mateix color i no hi ha cap partit que tingui les mans netes. Tots estan empastifats d´aquesta merda que com més es remena més pudor fa.
Cal fer una reflexió i enviar a l´atur tota aquesta mena d´impresentables, que per molts espais que ocupin en els mitjans de comunicació, mai no es podran justificar. Són el càncer de la nostra societat. I això necessita l´aplicació d´un bisturí electoral. Serem capaços de fer-ho?
Sr. Deusedas, l´oasi català s´està acabant
josep castellà. palau-saverdera.
Després de deixar passar uns dies, passo a contestar la seva carta. Reconec que cada vegada em costa més contestar-lo. Miri, no és de rebut contestar una carta publicada el 13 d´agost i esperar fins al 23 d´octubre. Això té trampa i vostè ho sap. Rebatre-li punt per punt la seva carta em fa mandra perquè sempre és més del mateix i vostè no té mai la culpa del que passa. La culpa sempre ha estat de l´oposició. Sols cal tirar d´hemeroteca per adonar-se´n. Com diu la dita, repetir moltes vegades una mentida al final fa que sembli veritat. El pitjor és que penso que vostè s´ho creu.
Miri, jo li faig la següent reflexió: vostè el que hauria de fer és plegar, ja porta massa anys al càrrec i, com deia el germà del Millet l´altre dia a TV3, una persona quan porta tants anys en un càrrec pensa que és l´amo i que l´únic que té la veritat absoluta és ell. I ja sap que aquesta opinió no és solament meva. Recordi l´editorial que li va dedicar aquest mateix diari, si no recordo malament li recomanaven el mateix.
Vostè, com jo, cada dia ens fem més grans i crec que seria bo que dediqués més temps a la seva família perquè la vida passa molt de pressa i quan ens en volem adonar ja no hi som a temps.
Ah! vigili que l´oasi català s´està acabant i amb aquesta dono per acabat aquest debat que a vostè tant li agrada.
Una altra cosa, pel seu bon govern jo mai m´he pronunciat a favor de l´enderroc del Sun Village. El que sempre he dit i mantindré és que els responsables polítics d´aquest merder d´alguna manera haurien de pagar-ho.
Recordant
Pere Cabarrocas
Joana Rosdevall i Manresa. SARRIÀ DE DALT.
El vaig conèixer el 14 de desembre de 1969, en una excursió d´Amer a Sant Miquel de les Formigues. Em va colpir la seva persona, et traspassava el seu amor per les muntanyes, per la natura. Amb ell i uns pocs companys, l´any següent, un diumenge sí i l´altre també, vaig descobrir cims i valls de la nostra terra.
El diumenge 25 d´octubre, en la seva missa de comiat, com en una pel·lícula em venien a la ment imatges d´aquelles nits al refugi de Serra d´Ensitga vora la llar de foc, les cançons que amb en Joan havien interpretat amb la coral del GEiEG animant la vetllada, el refugi del Rebost, les Gorges del Freser que en diferents èpoques sempre ens hi encantàvem... El juny Perafita-Cap de Rec, els nerets seran florits. A l´agost, Comapadrosa, Maranges, les carlines com sols i la fageda de Sant Nazari, per Gaudir de la tardor. L´any 1983, amb 75 anys pujaria al Bessiberri amb el Grup de Muntanya Sarrià. La nostra última excursió amb ell, Tavertet-Sant Joan de Fàbregues-Rupit. L´any 1996, tenia 88 anys i ens hi va acompanyar amb pas tranquil i segur. D´aquell jorn servem un poema seu com una relíquia. Mercès, avi Cabarrocas. Fent camí em vàreu descobrir, fer valorar i fer estimar les muntanyes, que eren la vostra vida.
