JOSEP CORNELLÀ I CANALS
Avui, en el meu calendari gironí, era "el dia dels focs". Les Fires de Girona començaven el dia 28 d'octubre a la tarda, i acabaven en el dia d'avui, octava del patró, amb el castell de focs d'artifici. Uns focs que si bé fa molts anys ja foren a la Devesa (al camp de Mart), després foren desplaçats a les ribes de l'Onyar, per tornar, fa pocs anys, al llindar de la Devesa.
Al matí tenia lloc una curiosa "processó" cívica que anava des de l'Ajuntament fins a l'església de sant Fèlix, per celebrar un record d'aquells que van morir durant els setges de la guerra del Francès. Sortia de les cases consistorials la bandera del regiment Ultònia (avui sa?bem que no era l'autèntica), i rebia honors en tots els carrers per on passava. Recordo que l'avi m'hi duia i m'explicava com, feia encara més anys, alguns dels supervivents d'aquell desastre participaven en aquest acte i rebien aplaudiments. L'engrescadora narrativa de l'avi, junt a la meva innocent imaginació, lliure encara d'imatges televi?sives, s'ajuntaven en la meva ment en un munt d'imatges d'herois lle?gendaris, i sentia dins meu el goig d'haver nascut en aquesta ciutat.
Amb l'avi havia anat també cada any a veure com, el dia de Sant Narcís, arribava a l'església de Sant Fèlix la comitiva de gegants, cap-grossos, àguila de la ciutat, corporació municipal, i tot el capítol catedralici, presidit pel bisbe Cartanyà, petit i engalanat. L'avi em deia que anaven a fer un "ofici". I de nou, la meva imaginació de nen, em feia interrogar si era un "ofici" de paleta o de fusterÉ
A veure els focs hi anava amb la iaia. Amb abric i, molts anys, bufanda i passamuntanyes. Ens quedàvem pels volts de la plaça de Sant Francesc, abans de que es construís la plataforma, proveïts d'una paperina de castanyes. Com que, per l'espectacle dels focs, apagaven els llums, no teníem massa mania en si una d'aquelles castanyes podia estar corcada. I, després, l'últim volt a les fires que havien parat a la Gran Via. I, l'endemà, cap a col·legi de nou. No sé com s'ho feien els mestres, però gaudíem de festa escolar tota la setmana firal.
Els temps han canviat. Cert. La globalització va unificant criteris i dates. Ara ja no es comencen les fires la vigília del patró, sinó en funció de com cau la setmana. Ni hi ha desfilades cíviques ni religioses. Conservem els gegants, això sí. I tenim una cantada d'havaneres que, any rere any, s'ha guanyat un lloc en el tradicionari gironí gràcies a l'esforç i a la passió del grup Terra Endins. Per la resta, s'ha estandarditzat el model de fires. Avui ja en diuen "barraques". Unes barraques mòbils que, pel maig són a Figueres, i, després de diversos recorreguts, acaben l'octubre a Girona. I hem incorporat un "correfoc" i una "diada castellera" que ens unifiquen a les altres festes d'aquest país. Però, de vegades, és bo tancar els ulls i recordar aquell repic de campanes i aquelles corredisses de la mainada, amb tota la il·lusió del món, cada 28 d'octubre, en què ens deixaven sortir una hora abans de col·legiÉ Que no ens manquin mai la il·lusió ni la imaginació.
