Amb freqüència som incapaços de percebre la importància d'alguns dels nostres contemporanis. Vostè i jo, per exemple, no teníem ni idea que Sabino Fernández Campo era, a més d'un militar que va saber estar en cada moment de la seva vida al lloc idoni, un gran filòsof, un home d'estat, un teòric de la moral, i potser un narrador sense parió (què caram deu voler dir parió). Ha hagut de morir perquè ens assabentéssim, gràcies a les desenes d'articles que s'han escrit sobre ell, de la seva excepcionalitat en tots aquests terrenys. De moment, he trucat a la meva llibreria demanant que em reservin les seves obres completes, ja que no seria estrany que s'esgotessin aquests dies.
El que vostè i jo sabíem de Sabino Fernández Campo, a banda del que és obvi, era que en totes les entrevistes assegurava que mai publicaria les seves memòries, malgrat que li havien ofert quantitats increïbles de diners per fer-ho. Va dir tantes vegades que mai les faria públiques que un va arribar a pensar que ja les havia lliurat a l'editor. De fet, la seva negativa semblava una amenaça. La majoria dels articles escrits amb ocasió de la seva mort han destacat, a més de la seva estatura moral, intel·lectual, militar, etc., la seva fidelitat al Rei. Però aquesta fidelitat tenia aspectes foscos, ja que la impressió que ha deixat en les persones ingènues com vostè i com jo és que sabia del rei Joan Carles coses terribles. Per això mateix no publicava les seves memòries, perquè resultarien perjudicials per a la monarquia i, en conseqüència, desestabilitzadores per al país. Curiosa manera de fidelitat aquesta de suggerir que el teu cap té secrets inconfessables, la publicitat dels quals el faria caure.
Doncs bé, amb el seu cos encara calent, arriba la viuda del general insigne, del moralista il·lustre, de l'eximi intel·lectual les obres completes del qual estic desitjant empassar-me, i insisteix que el seu marit no va deixar papers ni memòries ni res que pugui inquietar la monarquia. Si jo fos el monarca (Déu no ho permeti), m'inquietaria moltíssim ja que les afirmacions més importants de la història han sorgit d'un nombre desmesurat de negacions (i viceversa). Vol dir tot plegat que un no entén res. Però res de res.
