ÀNGEL DE VEGA
en espanyol el mot "xoriço" té dos significats: l'embotit i el de lladre. Per contra, en català no tenim cap equivalent en el camp de la xarcuteria per designar un pispa. Com a molt, i encara gràcies, la paraula "fuet" designa o bé el conegut embotit o l'instrument per fuetejar. Ara bé, de sinònims de lladregot en tenim uns quants, com per exemple, entre d'altres, furtador, afaneta, saltaterrats, saltaparets, saltamarges, etcètera. Tot i així, i tenint sempre ben present la presumpció d'innocència (crec que mai no se n'havia parlat tant al nostre país), crec que caldria trobar sinònims de "corrupte" per ajustar-nos d'una manera més exacta a la trista actualitat política dels darrers dies. O sigui, que no estaríem parlant de lladres normals i corrents, sinó de polítics en actiu o que aprofitaven les influències i contactes que van tenir quan exercien el poder per fer malifetes. Ras i curt: els imputats per l'operació Pretòria.
Sense rancúnia (tot i estar escandalitzat pel que passa, com tothom) desitjo que els imputats, alguns conegudes personalitats del país, siguin realment culpables. I ho desitjo pel seu bé, pel de les seves famílies i cognoms, perquè és inqüestionable que el mal que s'ha fet a la seva imatge ha estat devastador. Ho dic, perquè coneixent les presses del jutge Garzón a l'hora d'instruir casos, només faltaria que finalment fossin tots innocents. Qui restabliria llavors la seva honorabilitat, el mateix jutge que els ha engarjolat, el ministre de Justícia, els mitjans de comunicació que els han mostrat emmanillats mentre recollien les seves bosses de plàstic blaves?
Ara bé, si hi ha un mal realment irreparable és el que s'ha endut la classe política en general, tot i que hi ha partits que no han estat esquitxats per aquest escàndol. Tanmateix, la ferum de corrupció empastifa formacions que governen o que han governat durant molt de temps, sobretot si hi afegim un cas Gürtel que continua afectant el PP i que sembla que es vol tapar amb una sola dimissió, la de l'exsecretari general valencià, Ricardo Costa. O sigui, que entre aquest cas i l'operació Pretòria, s'ha posat a la picota el PP, el PSC i CiU, pesos pesants de la política espanyola i catalana. I clar, la pregunta que ara s'imposa, almenys a mitjà i llarg termini, és qui anirà a votar per aquests partits durant les properes convocatòries electorals?
En aquest sentit, caldria diferenciar clarament entre dos àmbits: l'espanyol i el català. Pel que fa al primer, no crec que el cas Gürtel afecti els propers resultats electorals del PP, perquè els votants d'aquesta formació els continuarien votant encara que Camps i molts altres dirigents del partit conservador anessin a la presó, o encara que Aznar comparegués davant d'un tribunal penal internacional. És a dir, l'electorat del PP, més que votar-los a ells, van a votar contra els rojos, contra els perdedors de la Guerra Civil. Una característica única, peculiar i molt pròpia de la jove democràcia espanyola dins de l'àmbit de la Unió Europea.
Ara bé, pel que fa a Catalunya, els esdeveniments que es produiran durant els propers mesos al voltant de l'operació Pretòria podrien suposar un abans i un després pel que fa a la composició del proper arc parlamentari català. Només hi ha una cosa segura i és la quantitat de vots i de diputats que obtindrà el PPC, perquè el seu electorat no falla mai. O sigui, que pel que fa a aquesta formació no es preveuen canvis de cap mena. Però, pel que fa a la resta de partits, sobretot PSC i CiU, aquí sí que hi podria haver un daltabaix.
Històricament, i a diferència del que passa amb el PP, s'ha demostrat que quan l'electorat del PSOE està emprenyat per casos de corrupció, el que fa és quedar-se a casa, no anar a votar. I això, i només això, va fer que els 10 milions de vots del PP portessin Aznar fins a la Moncloa. A Catalunya, però, no cal oblidar que 25 diputats socialistes van ser escollits aquí sota les sigles PSC-PSOE i que això va fer guanyar Zapatero. Ara bé, què passarà en les properes eleccions al Parlament, quedaran ànims a Catalunya per anar a votar-los després del que està passant? I pel que fa a CiU, l'esperit del seu electorat tornarà a estar per la feina de convertir-los altra vegada en el grup parlamentari més nombrós? Sincerament, i pel que fa als dos casos, em sembla que no, perquè el què ha passat durant els darrers dies (i el que podria venir encara) costarà molt de pair.
Però la política catalana no es limita només a CiU, al PSC i al PP. Aquí hi ha partits històrics com ara ERC i de més recent creació, com Iniciativa o Reagrupament. Sens dubte, i deixant de banda la fidelitat del vot popular, aquests tres partits podrien ser el més beneficiats per aquest darrer escàndol. Tanmateix, els dos primers governen en coalició amb el PSC i això els podria perjudicar. Així i tot, i si la davallada de CiU i del PSC en els propers comicis és tan catastròfica com em penso (tot dependrà de com acabi l'operació Pretòria), la suma d'Esquerra, Iniciativa i Reagrupament podria fregar la majoria; un esdeveniment decisiu a l'hora de deixar enrere la presumpta "xarcuteria variada" en la política ?catalana.
