EDUARD HERRERO
l'Uni Girona és indiscutiblement un gran projecte. Avui dia fer una aposta per l'esport femení requereix un esforç afegit ja que la repercussió mediàtica i social com a espectacle queda molt limitada i consegüentment la capacitat de subsistència econòmica afeblida. És un gran projecte perquè el planter està ben treballat i aquest garanteix la continuïtat esportiva.
És igualment un gran projecte perquè el seu naixement és des de la base, des d'uns clubs senzills i humils, ara bé molt consolidats com són el CB Vedruna i el CE Santa Eugènia, tots dos de Girona, de casa nostra. Aquests dos clubs necessitaven un suport econòmic i aquest va venir de la mà de Don Piso i molt més concretament del Sr. Llorens Viargé. Aquests tres pilars són els fonaments de l'Uni Girona. Cadascun va posar sobre la taula el que podia: el CB Vedruna va posar la categoria Copa Catalunya; el CE Santa Eugènia va posar tots els equips femenins del club i totes les categories de primera línia: Júnior Preferent A de Catalunya, Cadet Preferent A de Catalunya, Infantil nivell A, equip que va arribar als campionats d'Espanya després de ser-ho de Catalunya, Preinfantil campió de Catalunya. El Club Santa Eugènia també va posar a l'Uni Girona els seus millors tècnics, entre ells el director tècnic i l'entrenadora del primer equip actuals, i va iniciar el procés per aconseguir el projecte de tecnificació del qual gaudeix l'Uni Girona. El Santa Eugènia va quedar buit d'equips femenins en benefici d'un gran projecte com és l'Uni Girona.
El Sr. Llorens Viargé va implicar-s'hi de ple donant el suport econòmic necessari per un projecte d'aquesta categoria. Ho va tenir clar perquè des del primer dia es va comprometre a portar la lliga femenina 1 a Girona i ser un gran referent del bàsquet femení. I, malgrat la crisi, que impedix la seva aportació econòmica, la seva persona està totalment implicada en el projecte Uni Girona.
Ara toca consolidar aquest projecte que va néixer fa cinc anys, i en aquesta consolidació juguen molts factors: engrescar la mainada que puja, feina feixuga i no fàcil, implicar als diferents sectors de la societat com són les institucions, les empreses i tots els equips que prèviament van donar un gran pas a l'elit del basquet femení gironí, crear una estructura directiva formalitzada defugint de la tendència fàcil a prendre decisions personals, etc.
Aquest gran projecte té un passat, un present i un futur. Un present ple d'il·lusions perquè tenim un equip que, estic segur, ens donarà satisfaccions, un futur a les nostres mans si es fan les coses bé, i un passat que no s'ha d'oblidar mai perquè forma part de la identitat de l'Uni Girona. Un passat que si s'oblida s'haurà creat una casa sobre terreny de sorra i podrà aplicar-se la paràbola que diu que qualsevol ventada la farà caure. Són principis indiscutibles que tenen més de dos mil anys i que la història demostra que són irrefutables.
