Cartes

La corrupció és cosa d'uns quants, ha! ha!
Xavier Castro Esteban. Palafrugell.
Aixó és el que escoltem diàriament per part d'aquesta banda de polítics defensors de la pàtria que en el fons no fan més que, de manera purament gremial, defensar els interessos dels que encara no han estat "enganxats". Sé i conec alguns ajuntaments (es poden comptar amb els dits d'una mà) que semblen seguir una línia d'actuació transparent i netaÉ però la restaÉ
Jo visc a Palafrugell, on ara per ara estem pagant entre tots una "errada?" de l'actual alcalde d'Iniciativa, Lluís Medir, de quan ja era alcalde ara fa 20 anys i que ha suposat enderrocar un edifici sencer a Calella per una concessió mal donada i la seva nova construcció per decisió judicial. Potser algun dia sabrem a qui va beneficiar aquella decisió tan perjudicial per al poble de Palafrugell. I ara a l'entrada del poble venint per la Bisbal, a tocar el Mas Pla, s'està fent una merderada amb l'engany que s'hi faran unes multisales (a canvi s'ha ampliat l'edificació afavorint interessos particulars). I jo em pregunto, si a Girona o a Donosti s'han tancat darrerament multisales, qui tindrà pebrots d'obrir-ne unes de noves a Llofriu?
Tot fa pudor i el que realment es mereixen tota aquesta colla de sicaris de la pela és que ningú vagi a votar i que s'auditin els comptes dels ajuntaments i que es fagin públics, així crearem llocs de treball amb les noves presons i amb els nous càrrecs lliures d'interessos polítics, amb sous coherents i sense comissions vergonyoses i servint realment els qui paguen, que som, com sempre, nosaltres.

Servei públic?
Àngel Ripoll Escolà. GIRONA.
A les 17.10 de la tarda sóc a la parada de Jaume I cantonada Sèquia esperant la línia 1 per pujar a Montjuïc. El cel comença a ennegrir-se. Passa un 5. La tempesta és imminent. Passa un altre 5. Passa un 2. Comença a ploure a bots i barrals.  Per fi, a les 17.38 arriba un 1. Quinze persones a la parada. Quatre minuts per fer encabir la gent. L'autobús, ple com un ou. A això l'Ajuntament li diu servei públicÉ

Pena de mort
maria salip calvo. girona.
Les coses s'han de dir pel seu nom. L'avortament és una pena de mort, cruel, injusta vers un ésser humà i viu, el més indefens. És una hipocresia dir que en aquest país no existeix la pena de mort i encara més dir que l'embrió, el fetus, no és una vida humana, tots els mitjans tècnics que disposem, les ecografies tan sofisticades, mostren sense cap dubte l'ésser humà viu dins l'úter de la mare (no hi ha més cec que el que no hi vol veure). Si aquesta vida no interessa a la mare, la pot donar en adopció abans de fer-la eliminar pels botxins que posen al servei d'una falsa medicina les eines capaces de matar impunement un ésser humà viu en detriment de la dignitat de la medicina que està al servei de la vida i la salut de les persones. Moltes persones han de fer llargs i penosos viatges a la Xina o a països de l'est per poder adoptar i aquí les matem impunement. Ampliar aquesta llei amb les condicions que es pretenen és una mostra de la gran misèria moral en un país que està en crisi econòmica, però sobretot moral i de valors. Ja que no es valora la riquesa de la vida humana en el si de la mare.

Reforma? Quina?
m. antònia mir bonet. GIRONA.
Ara comencem a entendre el problema de la Justícia, el cas Millet ens en dóna motiu. El personal administratiu de Justícia es queixa constantment de la falta de mitjans per atendre els casos de penalització amb temps oportú i ningú li fa cas. Així veiem com un desfalc de milions pot estar mesos sense resolució. Cal pensar que convé una remodelació dels reponsables d'aquesta administració, que no desviïn la vista per perseguir un home que roba una barra de pa amb un ganivet a la mà, qui sap el temps que feia que no tastava pa, o el cas d'una mare que va propinar una bufetada al seu fill, la premsa omple cada dia les seves pàgines. A què és deguda aquesta desviació. Ens fan falta menys teories i més realitats.
Fa pocs dies un bon articulista deia: "teoria és quan se sap tot i no funciona res, pràctica és quan tot funciona i ningú sap per què".
Apuntem-nos a l'última solució perquè la primera no ha donat resultat.