L´hora dels regals

MOISÈS DE PABLO ? MOISDEPA@HOTMAIL.COM Hi ha moments, no pel temps, perquè ara fa fred, ara calor. Ara fred. Hi ha moments que es resumeixen en la nostàlgia d'un rostre, de la persona que tant estimaves i ja no hi és. Nostàlgia d'una pell, de persones que no són només éssers humans, que eren els teus éssers humans preferits. El teu paisatge sentimental.
Hi ha moments de mirar enrere cercant aquella frase, aquell gest de l'ésser estimat que et va marcar. Que et va fer entendre que el món és d'una manera i tu estaràs sempre de l'altre costat. De qui mira i enyora coses finíssimes que se'ns escapen com si la vida ens regalés cada dia milers de poemes volàtils: la pluja que llisca damunt el vidre, la flaire del cafè al matí, l'olor a nou d'un carrer sota la pluja. La ciutat sense soroll. La melodia de la darrera hora de la matinada. Figueres o Girona al cap de setmana, a mitja tarda, semblen ciutats sense gent. Com si hagués caigut una bomba atòmica que no afectés els edificis.
Hi ha moments en què voldries estar sol, i estàs en companyia. I en d'altres que necessitaries una pell i un mot, però només ets capaç de mirar per la finestra i veure la vida passar. Hi ha moments que estàs bé dins el soroll del món, i d'altres, que voldries estar fora. Quedar-te fora del món que rep la tardor. Que lentament davalla cap a l'hivern i la decoració de Nadal. Aroma de castanyes, riures de nens, i regals que es compren abans per abaratir la garrotada. La nostàlgia només pot ser bona si et permet avançar. La nostàlgia, pels que intentem entendre el món, és l'aliment de l'ànima. Totes les coses bones, també les dolentes, provoquen nostàlgia.