N´HAN FUGIT

JOAN FERRER SANTALÓ De tant en tant es podien veure a Girona uns grups d'entre 20 i 30 artistes, dibuixant les cases del riu o bé algun racó del barri històric. La seva procedència solia ser el més heterogeni que es puguin imaginar perquè podien ser de Califòrnia, Eslovàquia, Alemanya, Suècia, Irlanda, Sud d'Àfrica, i naturalment d'Espanya i sobretot d'Andalusia. Fa pocs dies que, mentre pintava un racó de la Costa Brava molt pròxim a Sant Feliu de Guíxols, una andalusa ens deia, quasi enfadada : "Aquest color blau no és el del meu mar, l'Atlàntic, que és molt més fosc. Aquest és un blau intensÉ que no arribo a entendre'l!".
Ara han trobat que eren millor atesos en altres lloc, i han fugit de la capital gironina. Durant la seva recent visita, a principis d'aquest passat mes d'octubre, van gaudir d'una estada a Sant Feliu, amb escapades de treball a altres poblacions pròximes. Ja van notar una gran diferència amb les atencions que van rebre per part de l'Alcaldia i la Regidoria de Cultura. També una magnífica acollida com a clients de l'Eden Roc, a la punta de Port Salvi, on van ser molt ben atesos a més d'obtenir uns complements que a Girona no els facilitaven. Aquest hotel, que està obert tot l'any, excepte al mes de gener, que tanca per vacances. L'establiment i el seu personal deu tenir algun atractiu especial per no haver de tancar a l'hivern, quan la majoria han de fer-ho per manca de clientela.
Surten a pintar a l'aire lliure, però com que hi ha un professor que imparteix unes lliçons -aquest últim, havia vingut d'Austràlia, però nascut a Croàcia- i necessiten una sala on comentar els quadres que fan diàriament els alumnes, que també ja són coneguts aquarel·listes, però especialment interessats en l'estil o tècnica d'aquell artista concret; allà van poder disposar d'una sala de 200 m2.
Fins aquí tot són elogis, però ara els explicarem el que, en principi, a nosaltres ens va costar de creure. L'aquarel·lista convidat, l'australià Joseph Zbukvic, conegut arreu del món, té un desagradable record d'un establiment d'hostaleria ubicat en un carrer que fa força pujada al centre de Girona. Disposat a dinar en una de les taules que hi havia al carrer, s'hi assentà però va estar-hi poca estona perquè de seguida, com van poder, li van fer entendre que aquella taula era per a quatre comensals, i com que ell anava tot sol, no el podien pas servir. Encara està molt sorprès i no pensa pas tornar a venir a Girona, quina llàstima!
Potser sí que es tracta d'un cas aïllat, però també reconeixeran que és molt lamentable. Al visitant se l'ha de tractar sempre el millor possible, i encara més si ve en temporada baixa.