MIQUEL MARTÍN
No, no em refereixo als corruptes, aprofitats i barruts de torn, que també. Em refereixo als nens, i no tan nens, que el passat dissabte 31 d'octubre es van dedicar a posar a prova la resistència del meu timbre i de la meva paciència amb l'excusa que celebraven el Halloween.
"Truc o tracte?" em van dir, ja enfilats a la tanca de casa, una colla de nois en edat de satisfer els seus reclams hormonals. Llavors, vista la meva poca inclinació a col·laborar en les seves demandes absurdes, em van amenaçar de llençar-me ous a la façana. Poc després van ser un grup de nenes que es presentaven com "las brujas de Halloween" i jo de seguida vaig estar d'acord amb la part de la frase que entenia: bruixes. El timbre va seguir sonant: ara em demanaven calés, també amb el pretext de Halloween, és clar. I així tot el sant vespre i tota la santa nit.
No sé què és el Halloween, més enllà de les quatre vaguetats que sap tothom, ni m'interessa el més mínim. M'és igual si és una de tantes modes idiotes que exportem d'altres països, com el country o el dia de Sant Valentí (posats a imitar, podríem imitar alguna cosa que ens enriquís culturalment). De fet, no crec que el Halloween sigui pitjor que altres celebracions bàrbares -molt nostres, això sí- com la revetlla de Sant Joan: consistent a intentar cremar el país i amputar-se algun membre mentre un s'afarta de coca i cava; el Carnaval: apoteosi del mal gust i demostració que, sota una màscara, tothom es desinhibeix de forma alarmant; o la nit de Cap d'Any: una presa de pèl que serveix per apujar escandalosament els preus de restaurants i bars i deixar que els borratxos envaeixin les carreteres.
Que tothom faci el que vulgui per celebrar les festes dels morts i dels vius: que portin flors a les tombes, que encenguin ciris al Creador, que practiquin l'espiritisme, que malmenin carbasses en comptes de fer-ne una saborosa crema, que es disfressin de bruixes, d'esquelets o de Pilar Rahola, però a mi que no m'emprenyin. Vull passar el dissabte tranquil, llegint, escrivint o vegetant al sofà. No vull que em vinguin a destorbar amb una excusa tan barroera i molt menys que quatre marrecs mal educats m'amenacin a casa meva mentre intenten atracar-me. Que actuï el jutge de guàrdia i els tanqui a tots, sense fiança, començant pels pares que ho consenten i la resta d'adults que ho fomenta. Llavors, com que els agrada tant imitar els americans del nord, que demanin que els jutgi un jurat popular. Ara, que si tots els membres pensen com un servidor, no els salva ni en Perry Mason.
