FRANCESC CRUANYES
Un dia d'aquests es presentarà a Girona el documental Simonet. El terror del Francès. Empordà, 1808-1814. La setmana passada es va estrenar a Figueres i aviat es projectarà a d'altres viles de la comarca. Ai d'aquell que passi per alt la invitació!
Simonet és passat i és present. A cavall de dos segles, Joan Rimbau Trull esdevingué un heroi de la Guerra del Francès. Oblidat per la història oficial, el productor Jaume Simón i el director Josep Puig rescaten la seva figura: un matí de les primeries del dinou, Simonet de Garriguella fita la torre més alta del castell de Quermançó, a Vilajuïga, on venteja ufana la bandera del gavatx. La seva cara ho diu tot: per aquí sí que no hi passem! Comença l'aventura. El projecte i la producció té força a veure amb l'actual propietari d'aquesta ruïna que només els entrebancs burocràtics i els falsos conservacionistes permeten que no es recuperi per al gaudi de les generacions futures. Josep Maria Martorell, empresari i filantrop, malda des del segle passat per aguantar les parets de la petita fortalesa. Simonet ja ho va tenir clar fa 200 anys: cal preservar allò que és nostre. I avui, quan la bandera francesa ha reculat tot just una vintena de quilòmetres Albera amunt, ha estat el ministeri de Defensa el que ha possibilitat la realització d'aquest documental. Quo vadis, Generalitat? I ha estat tot un tinent general de l'Exèrcit espanyol, l'erudit Carlos Díaz Capmany, qui ha documentat amb cura els avatars d'aquest defensor de la terra.
Molts patriotes de pa sucat amb oli n'haurien d'aprendre, d'en Simonet. No pas per les armes, ans per la convicció. I molts abanderats de l'anècdota haurien d'entendre que la nació no té nom, es porta a dins. Aneu a veure la recreació de la vida activa d'en Simonet, terror de la Catalunya autosatisfeta. Terror de tots els que no s'estimen el país més enllà de l'Administració de torn. El problema no és França ni cap submissió contemporània, sinó el tantsemenfotisme apàtrida.
