RAMON LLORENTE VARELA
Diuen que el poder corromp i massa sovint apareixen notícies relacionades amb aquesta temàtica, especialment vinculades a personatges polítics o institucions i organitzacions mediatitzades per interessos polítics. La manca de transparència real de les finances dels partits, la ineficiència dels mecanismes de control, la manca d'escrúpols d'alguns personatges i la inactivitat i el silenci de molts altres estan portant la ciutadania cap a un clima preocupant. El mal que les pràctiques delictives i corruptes d'alguns individus estan causant a la democràcia és enorme. I certament que hi ha moltes persones que es dediquen a la política de forma honesta i exemplar, realitat que no podem oblidar, ja que gràcies a aquestes persones podem mantenir la confiança en les institucions i en el que és públic i de tots. Però la corrupció d'uns pocs ven i ocupa portades i titulars de forma instantània, perquè els drames de qualsevol mena i les acusacions ostentoses criden més l'atenció que no pas el treball callat i responsable de molts
Uns pocs corruptes, amb les seves actuacions delictives i irresponsables, han aconseguit que tots els que exerceixen càrrecs públics, o es dediquen a la noble activitat política, o ocupen llocs de responsabilitat a la societat, estiguin en el punt de mira i siguin objecte de la sospita. A aquestes persones se'ls aplica la presumpció de culpabilitat, ja que aquest criteri és el que impera entre el que anomenem opinió pública, en general. I en algunes ocasions, la simple sospita és base suficient per posar-los a la picota del pitjor tribunal: el que condemna sense proves, el que acusa sense motius, el que desprestigia sense misericòrdia, el que sentencia sense escoltar, el que actua sense sotmetre's a les lleis. I això tampoc és tolerable ni admissible, ni èticament ni políticament.
En aquest aspecte els mitjans de comunicació, que tenen una gran transcendència en la formació de l'opinió pública, no s'haurien d'irrogar el poder de condemnar sense judici, de desacreditar sense proves consistents, de convertir-se en tribunals paral·lels. Seria injust si no reconegués que gràcies al treball seriós de molts treballadors de la premsa s'han destapat casos de corrupció política i econòmica que han ajudat a netejar la vida pública d'alguns malfactors. Però reitero que la responsabilitat sobre la transcendència de les informacions exigeix un exquisit sentit de l'ètica i un compromís exigent amb la veritat. Cal informació contrastada i veraç, que faciliti i contribueixi a la millora de la pròpia societat, que foragiti de la vida pública aquells que volen servir-se a si mateixos en lloc de servir la societat, i que contribueixi al coneixement útil i necessari de les persones i del conjunt de la ciutadania.
En aquest sentit, penso que el que més corromp les persones no és ni la política, ni l'exercici del poder sinó el diner. Poderoso caballero es don dinero. I a les proves em remeto. Mentre el diner, per si sol, sigui títol suficient per enlairar o enfonsar una persona, per obrir o tancar portes, és que estem en una societat malalta, mancada de principis ètics i allunyada de l'honestedat. I això és el caldo de cultiu dels corruptes, tant els que corrompen com els que es deixen corrompre. I aquests sí que són perillosos i nocius en qualsevol societat o organització. En aquest àmbit és d'agrair el paper que moltes vegades ha portat i porta a terme la premsa lliure, tot exigint decència i ètica a la vida pública. Però els primers interessats a netejar la vida pública d'individus d'aquesta mena han de ser els mateixos partits i els seus responsables, perquè en cas de no actuar-se així estarem posant en perill la mateixa democràcia.
