EDUARD ROJO TORRECILLA
La Comissió Europea ha presentat recentment una important comunicació sobre la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques en un context de recuperació de l'economia. Segons pot llegir-se en la introducció del document presentat per la Comissió, es tracta d'avaluar la sostenibilitat de les finances públiques dels Estats membres de la Unió Europea, i s'ubica en el marc de la reflexió sobre quines estratègies són les més adequades per sortir de la crisi econòmica i financera, així com també en el marc de reformes de les economies europees, i tot això tenint com a punt de referència l'estratègia per a l'Europa de 2020.
En aquest marc de consideracions generals, destaca la preocupació de la Comissió per l'increment dels dèficits públics en els Estats de la UE, que han passat d'una mitjana del 0,8 % del PIB el 2007 "a una mitjana del 6 % del PIB el 2009 i entorn del 7 % el 2010". La Comissió es mostra especialment preocupada pels esmentats increments i crida a l'aplicació de reformes estructurals i de mesures de sanejament, per evitar que els anys vinents es produeixin increments considerables de la despesa en interessos del deute i en pensions públiques, en assistència sanitària i en atencions de llarga durada, increments que en la seva major part tenen a veure amb el procés d'envelliment de la població.
La Comissió, en qualsevol cas, és conscient de la difícil situació que viu l'economia dels seus Estats, i per això defensa, com ho han fet en els últims mesos altres institucions i organismes econòmics internacionals, que una política fiscal expansiva en temps de crisi no afecta negativament la sostenibilitat, però amb l'obligat afegit que les mesures adoptades siguin temporals i desapareguin de manera gradual una vegada que es confirmi la recuperació. Precisament en les conclusions es torna sobre aquesta tesi i s'exposa que "una política fiscal fructífera que tendeixi a combatre la recessió no és incompatible amb l'objectiu de la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini".
És obvi, igualment, que la situació de partida és diferent segons de quin Estat es tracti; és a dir, el risc a llarg termini és diferent i derivarà de tres factors als quals es refereix la Comissió: "a) les diferències en les situacions pressupostàries inicials de les seves administracions públiques el 2009, inclosos els nivells de deute i dèficit estructural; b) les diferències en el finançament i l'abast dels sistemes de protecció social, c) les diferències en el potencial de creixement, que es deriven dels seus respectius nivells de desenvolupament i de les seves previsions d'evolució demogràfica".
Amb la utilització d'aquests tres criteris, la Comissió crida l'atenció sobre la difícil situació en què es troba Espanya i crida a l'adopció de reformes en el sistema de protecció social davant el creixent progrés d'envelliment de la població i el correlatiu augment de la despesa pública per atendre les necessitats que se'n deriven. Certament aquesta situació no només es dóna a Espanya, però desitjo destacar aquesta referència expressa al nostre país, la "bretxa de sostenibilitat" del qual ha augmentat amb relació a anteriors avaluacions.
Malgrat això, també vull posar de relleu que la mateixa Comissió reconeix el valor de l'increment de les finances públiques en la difícil situació que vivim, en especial en l'àmbit de la protecció social, per atenuar els seus efectes econòmics i socials, i per això la crida (no només a Espanya sinó també a diversos països més) per reduir els seus dèficits públics es faci amb la referència a la seva posada en marxa "tan aviat com les condicions ho permetin".
Per avançar en aquesta línia i tornar a la sendera d'un creixement sostenible, i prenent com a punt de referència l'estratègia elaborada en la ja llunyana reunió del Consell Europeu a Estocolm el 2001, l'estratègia a seguir ha de tenir tres objectius: en primer lloc, la reducció dels nivells de dèficit i deute; en segon terme, i és el punt més important des de la perspectiva de les polítiques de llocs de treball, un augment de les taxes de feina; per fi, la reforma dels sistemes de protecció social. I la Comissió exposa de manera clara i contundent que l'estratègia a seguir en el moment present ha d'operar amb els tres objectius de manera con?junta, "mentre que abans de la crisi els tres components de l'estratègia representaven opcions entre les quals es podia escollir".
Sobre l'augment de les taxes d'ocupació, es destaquen els avenços importants realitzats fins ara per incrementar la presència femenina i dels treballadors d'edat avançada (55 a 64 anys) al mercat de treball, i hi ha una remissió a les regles i criteris assenyalats en un altre document comunitari, la important Comunicació de 4 de març sobre com gestionar la recuperació econòmica, amb una adequada combinació dels mecanismes de flexibilitat i seguretat, i amb una nova i seriosa crida als Estats perquè s'abstinguin d'adoptar mesures com les jubilacions anticipades com a hipotètica resposta a l'augment de la desocupació i als processos de reestructuració industrial.
Una clara indicació de la necessitat de mantenir polítiques salarials adequades i no restrictives, en especial per als qui perceben ingressos d'escassa quantia, es troba en la manifestació que apareix en el document sobre la necessitat que "les polítiques hauran d'estar en sinergia amb els objectius socials de recolzar les rendes dels ciutadans més desfavorits, amb la qual cosa estimularia la demanda agregada". Des d'una altra perspectiva, però també íntimament relacionada amb l'ocupació, es defensa la convenièn?cia d'adoptar reformes que millorin el funcionament de l'educació, l'R+D i la innovació, a fi de contribuir al desenvolupament tecnològic i a l'increment de la productivitat, amb una crida addicional a l'adopció de mesures que reforcin "l'àmbit de les tecnologies respectuoses amb el medi ambient".
Finalment, la Comissió alerta en l'àmbit de la protecció social sobre la necessitat de reformar els sistemes de pensions i d'assistència social com a principal instrument de política econòmica que pot garantir a mitjà i llarg termini la sostenibilitat de les finances públiques, i examina amb particular interès les propostes d'alguns Estats d'augmentar l'edat de jubilació efectiva, valorant l'efecte favorable que sobre les rendes dels pensionistes podria tenir un major període de vida laboral i major acumulació de drets de pensió, si bé, i en atenció als diferents sistemes existents en els Estats membres, deixa a cadascun d'ells que estableixi "la reforma que millor s'adapti a les seves característiques i preferències socials", a més d'assenyalar que "és convenient que s'arribi a un consens per aplicar-la".
