PERE LLADÓ I ISÀBAL
Artur Mas va ser a Madrid la proppassada setmana al Fórum Nueva Economía. El seu discurs fou valent i va marcar perfil propi, quelcom que s'ha d'agrair. Sóc dels que opino que no necessàriament un bon candidat ha de ser un bon president. Montilla, com a candidat, no provoca grans adhesions i en canvi és un molt bon president. Zapatero és un molt bon candidat i com a president no mata llops. Rajoy és un mal candidat i podria ser un bon president. Mas és un molt bon candidat, però no sabem com pot ser com a president.
Però a Madrid no es va mossegar la llengua i defensà un nou model de CiU sense renunciar els orígens. Es va allunyar dels signes identitaris -tan marcats per Pujol- i es posicionà en el pragmatisme, la qual cosa el situa en un lloc de primer ordre per tal d'assolir la presidència de la Generalitat en el seu tercer, i potser, darrer intent en uns moments en què totes les enquestes juguen al seu favor.
És per això que recalcà que deixa de banda el romanticisme i que la seva campanya serà perquè CiU arribi a la Generalitat i no que hi torni. Res de restauració en aquest cas. Possiblement per primera vegada davant d'un auditori neutral -llevat la taula presidencial- es va allunyar del pujolisme en uns moments en què els màxims col·laboradors de l'expresident són a la presó de Soto del Real, acompanyants d'uns càrrecs públics que han confós la política amb els negocis.
El líder convergent és conscient que, davant de la seva darrera oportunitat, ha de deixar de banda tot allò preocupant de l'etapa del seu antecesor; és a dir, tot allò que es barreja entre vida pública i vida privada.
Va insistir en arribar per primera vegada al govern i res de tonar a la Generalitat, per la qual cosa en diverses ocasions s'allunyà d'un partit que pilotà Catalunya al llarg de vint anys amb encerts i errades com passa en qualsevol obra de govern.
Mas deixà clar que CiU és una eina imprescindible per tal de sotir de la crisi econòmica i es deixarà festejar per Zapatero si li demana compartir taula en aquesta direcció. De moment, no aprova els pressupostos de l'estat perquè el PSOE no compleix una llei orgànica com és l'Estatut.
Fou valent en demanar una llei de finançament dels partits polítics i censurà les actituds d'alguns dels seus militants, per molt que els tingui en alta consideració. L'Artur va marcar perfil quan sap de debò que se la juga de valent en el seu darrer intent. Aquest pragmatisme l'allunya de l'independentisme, malgrat que està en condicions de posar damunt de la taula el concert econòmic si la majoria de catalans hi estan d´acord. El candidat -ja en campanya electoral- vol reduir el gruix de l'administració i deixar la societat que es desenvolpi lliurement, sense marcar-la massa d'aprop. Mas, en definitiva, és un liberal que necessita obligatòriament que el tripartit no sumi si ell vol arribar a la presidència de la Generalitat. Té un any per endavant per a convèncer els catalans.
