Llei del cinema
jaume balcells. figueres.
El punt feble del cinema català no són les quotes de doblatge; és la producció pròpia. Hem de superar els drames localistes que ens limiten des de fa anys i fer coses dirigides a un públic realment ampli. Aquest és el problema fonamental que hauria de corregir la nova llei.
Promeses cíniques
eduard boada gil. girona.
No sé si ha estat casualitat o el destí. Durant el vespre del dimecres 4 de novembre estava circulant per la Nacional II a l´alçada de Sils. Dissortadament, és un tram ben conegut i patit diàriamente des de fa mesos (i amb traça que la desfeta encara té per anys) per centenars d´usuaris gironins i d´arreu. La «patim» perquè les obres de millora d´aquesta carretera de titularitat estatal i de gran importància econòmica i d´integració territorial estan aturades sine die perquè s´han produït errors en els càlculs del pressupost de la seva execució i no sembla que els responsables del ministeri socialista de Fomento tinguin gaire pressa a solucionar-ho. Ja poden haver canviat la cara del ministre, la d´en Pepiño Blanco per la de Magdalena Álvarez, que les formes de fer continuen sent les mateixes (i això que el ministeri ha guanyat en pes polític, diuen. Jo m´estimo més l´eficàcia que no la política quan circulo per aquest tram).
Casualitat o destí, en circular pel «ja famós tram» he sentit les meravelles que el ministre Blanco deia del nou corredor ferroviari AVE entre el Mediterrani i el Cantàbric, entre València i Bilbao amb una inversió fabulosa de milions deuros. Immediatament he pensat: «Ja els planyo». Començaran amb una empenta que al pas dels mesos anirà perdent força fins a aturar-se. Si no han sabut calcular per 10 quilòmetres d´autovia què cony han de saber-ho fer per centenars de quilòmetres d´AVE! Ja planyo els qui hauran de patir unes obres faraòniques dutes a terme per un ministeri de «major pes polític».
Omissió del deure
de socors
Elisabeth Rafart i Corominas. GIRONA.
El deure d´auxili tipificat al codi penal sembla ser que té la màniga ampla a l´hora d´inobservar el que està succeint amb la prostitució no consentida. Em pregunto el perquè d´aquesta manca de valentia política per regular la prostitució. Quina vergonya pensen tots, però a banda i banda d´idees polítiques o religioses, la paraula «vergonya» s´aplica amb criteris equidistants. El llenguatge tots sabem que es pot utilitzar des de perspectives antagòniques, manipulant els conceptes segons la nostra ideologia, però senyors meus, vergonya és vergonya, i això cal legislar-ho d´una vegada. Que no veuen els polítics com estan les carreteres?, les cares infantils pintades que hi passegen? És clar, com que la majoria són estrangeres és irrellevant, oi? És que només és políticament correcte legislar el trànsit i les multes? Senyors, passen moltes coses més a les carreteres i als bordells catalans i comença a ser greu mirar a una altra banda. Els seus expedients seguiran immaculats si tenen la gosadia de proposar d´una vegada la regulació de la prostitució, no tinguin por, no pateixin, els ciutadans els ho agraïrem, i els seguirem votant. Però si us plau, deixin de comentar si l´americana del seu rival polític és de franel·la bona o de llana barata, legislin si us plau, i moltes nenes sortiran del maltracte encobert.
Només calen quatre pautes, és senzill: 1. Registre de voluntarietat, seriós i estricte, recolzant les víctimes del delicte més mesquí i cruel de tots. 2. Que qui vulgui pagui impostos i es doni d´alta on sigui adequat. 3. Que qui ho vulgui exercir de manera voluntària sigui respectat com a un professional més. 4. Que tinguin i es paguin el seu local com la resta de professionals, perquè és molt fàcil plantar la paredeta al carrer lliure d´impostos!
Transgènics: Per què no?
Jesús Domingo Martínez. girona.
Les plantes transgèniques -aplicacions de la biotecnologia en agricultura- estan permeses des de fa dotze anys i s´estan usant últimament en països com els Estats Units, el Brasil, la Xina, l´Índia i l´Argentina, mentre que a Europa troben rebutjos liderats per grups ecologistes que acovardien polítics timorats. Ara, recentment, l´Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) ha emès un rigorós i extens informe sobre la comercialització i cultiu de l´única planta transgènica autoritzada en la Unió Europea, el blat de moro MON 810, resistent a la plaga del trepant, conreat a Espanya, concloent que aquest blat de moro és tan segur com el convencional respecte a efectes potencials sobre la salut humana o animal, també sobre el medi ambient. Si l´EFSA és tan clara, per què no utilitzar-los a Europa? Per què hi ha dificultats de proveïment per problemes en la importació de matèries primeres en la indústria agroalimentària?
