JOSEP LLUÍS MICÓ
Les intervencions policials i judicials contra la corrupció política s'han intensificat a Espanya en els darrers mesos. Hi ha sospitosos pertot arreu, de Madrid a Catalunya, d'Andalusia al País València. I els implicats pertanyen a tota mena de partits, tant de dretes com d'esquerres, espanyolistes i nacionalistes. Aquí no se'n lliura (pràcticament) ningú. La majoria de les infraccions es va cometre fa anys, no obstant, és ara quan comencen a caure aquests presumptes delinqüents amb càrrec públic. En general, les detencions i els interrogatoris transcorren independentment, sense relació entre casos. El vincle, però, és temporal. Aquesta macrooperació de neteja coincideix amb una de les crisis més severes que es recorden. El ciutadà comú està cansat de suportar les inclemències de l'economia mentre comprova que, per molt que s'agreugi la recessió, els poderosos no se'n ressenten. Fins que descobreix a les no?tícies de la televisió o a les pàgines del diari que els jutges estan enviant a la presó al?caldes, exconsellers i altres fatxendes infames. En primera instància, experimenta una indignació majúscula. Després es calma, reflexiona i els llavis li descriuen un somriure. Potser era això, la justícia social.
