País petit

ALBERT SOLER ALBERTSOLER1@HOTMAIL.COM ho cantava premonitòriament Lluís Llach (o no): El meu país és tan petit/que quan hi ha un cas de corrupció/ no queda cap partit sense sucar./Diuen les velles sàvies/que és per això que es tapen.
Catalunya és tan petita que tots plegats es coneixen: constructors, advocats, periodistes, jutges i, sobretot, polítics d'un i altre partit. Tots són amics, i després d'un simulacre d'enfrontament se'n van junts a remullar-ho, ja se sap que avui per tu i demà per mi. Aquestes teranyines d'amistats i coneixences configuren el famós femer català, que en un principi -el desert, encara que sigui intel·lectual, provoca miratges- més d'un va confondre amb un oasi. Com que això no canviarà, Llach acaba l'estrofa (o no) resignat -com tots nosaltres- a veure morir el país en mans dels polítics que ens han tocat en sort, si bé vestint-se d'acord amb el protocol: Canto i sempre aniré/ vestit de dol pel meu país.
El darrer és Felip Puig, el mateix que acusava la dona de Montilla d'acumular càrrecs, i quan governava CiU ell en tenia 41 sense necessitat de relació carnal -que se sàpiga- amb el president d'aleshores, Jordi Pujol. Com que s'ha publicat en la premsa de Madrid segurament deu ser un atac contra Catalunya, però el cas és que Puig va crear una empresa que efectua treballs d'"assessorament" -pensin malament en escoltar aquesta paraula i no aniran mai desencaminats- en urbanisme i obres públiques, casualment els temes que tractava quan era conseller i que, oh meravella, va facturar 100.000 euros el primer any. Inclús sumant-hi els diners que estalvia Puig en maquinetes d'afaitar, la xifra és respectable.
Segurament Puig deu ser un gran assessor, segurament és ben legal que tot un exconseller d'Obres Públiques es dediqui a assessorar empreses del ram, segurament no hi ha pel mig tràfic d'influències ni de favors, segurament és un patriota. Segurament tenim els polítics que ens mereixem i per això som un país petit. En tots els sentits.