Felicitats
a Port Aventura
josep farràs gonzález. girona.
Volem «felicitar» Port Aventura per moltes raons:
1. Per fer que estiguéssim una hora i mitja per comprar les entrades per culpa d´obrir poques taquilles.
2. Per la bona publicitat enganyosa qua ha fet de la campanya de Halloween. A part d´una bona decoració del parc, vàrem trobar a faltar molta més ambientació de la temàtica. Bé, hi havia una atracció especial però havies de fer més de dues hores de cua.
3. Per posar pocs empleats a treballar, per així estalviar-se diners i fer més beneficis; aconseguint l´efecte sardina en la clientela a través de cues esgotadores. Per cert, en alguna atracció, un únic empleat havia de comptar la gent, acompanyar-la a una primera sala d´espera i després col·locar-la en una segona.
4. Per tenir la meitat de les atraccions tancades al públic (Silver River, Tutuki Splash, El templo del fuego) i provocar que d´aquesta manera la gent quedés concentrada en les poques atraccions obertes, ja que a més a més fins a les quatre de la tarda no començaven els espectacles.
5. Perquè a sobre d´estar una hora i mitja fent cua en una atracció, aquesta i d´altres es van pararr constantment per avaries elèctriques, indignant la gent.
6. Per fer que per demanar el full de reclamacions haguessis de fer 25 minuts de cua i haver-te d´encarar amb la responsable d´atenció al client perquè te´l donés.
7. Pel deteriorament general del parc: brutícia, pintades, atraccions rovellades, manca de manteniment?
En fi, que després de l´experiència viscuda aquest dissabte 7 de novembre, hauran guanyat molts diners però segur que han perdut futurs clients. Han demostrat que en comptes de ser un parc de primera són un parc «low cost» però a preu de primera. Passaran molts anys fins que hi tornem! Felicitats!
El fanatisme
de n´Amenábar
josep m. roura coll. girona.
Ja m´està bé que l´Amenabar faci que a la pel·lícula Àgora s´esmentin Euclides, Ptolomeu, Aristarc i altra gent. Pot ser educatiu. També que mirin de salvar la Bibloteca d´Alexandria. El que no entenc tan bé és l´obsessió «amenabariana» per exagerar el fanatisme irracional d´alguns creients, ja fossin de la marca pagana, jueva o cristiana. Només se´n salven la Hipàtia i, en part, n´Orestes. Però, mare meva, quina obsessió. Sembla, fins i tot... «fanàtic» de posar fanàtics al seu film!
He analitzat Àgora, com a professor de Filosofia, i, en la meva modesta opinió, i malauradament, des del punt de vista històric o educatiu, la vàlua de la pel·lícula és nul·la. Excepte si el professor fa un gran esforç previ o en el cinefòrum posterior.
A part de la «geometria de la sorra» -és a dir, «fer dibuixos en un camp de botxes», mitjà ideal per a anticipar-se a Copèrnic i Kepler d´una tacada- l´única frase que m´ha semblat genial ha estat la d´Hipatia quan diu (a Sinesi o a Orestes o a ambdós): «¿Cuestionas lo que crees? Tú no puedes. Yo debo». Genial: com a testament de n´Amenàbar, no està malament. Sembla dir-nos que un creient no podria fer filosofia, que hauria de ser «necessàriament un fanàtic». Ostres! Ja en conec, ja, de gent que pensa això. No deu ser que ells també ho són de «creients», de la «impossibilitat de raonar si creus»?
Treball i esperit
de treball
josep m. roura coll. girona.
Els mitjans de comunicacio parlen que Europa és a punt de superar la crisi i a Espanya encara estem caient.
Penso que els errors que s´han fet en el tema laboral en aquest país ja són fets i no s´hi val buscar culpables. El que s´ha de fer és aprendre la lliçó i buscar solucions.
En primer lloc s´ha de fer entendre a la gent, la cultura del treball. És demencial que un percentatge importantíssim del nostre jovent només somia a entrar de funcionari, per tenir una feina segura, poc treball i menys maldecaps. Aquesta mentalitat no porta enlloc. En aquest país ser emprenedor està mal vist i si aquest emprenedor té la sort de saber pujar a un nivell econòmic alt serà mal vist per una majoria que no volen complicar-se la vida.
De la gent que no som emprenedors, que en som la majoria, molts no volen treballar (tots en coneixem), busquen baixes fictícies o bé directament s´absenten de la feina. Això comporta augment de costos per a les empreses i fugides de moltes d´aquestes a altres llocs en detriment del treballador del país.
S´ha d´ensenyar a la gent que tot objectiu demana un esforç i que d´acord amb la qualificació profesional de cadascú, costa més o menys aconseguir l´objectiu volgut. No sé si us heu fixat en l´esforç que despleguen els líders sindicals en les negociacions importants. No miren ni hores ni dies de descans per poder arribar el més a prop dels seus objectius. Ells saben que han de treballar de valent o no aconseguiran res. Ens hem de de mentalitzar que hem de treballar i molt bé. Després falta que el govern de torn, en lloc de llençar els calés, ajudi els qui no tenen feina, però no a canvi de res. Hi ha moltes feines socials per fer fer a la gent, per ajudar-los econòmicament i elevar-los l´autoestima.
El preu de viatjar
xavier bofill. girona.
Darrerament, Renfe ha decidit canviar alguns trens que cobreixen el trajecte Barcelona-Girona-Figueres-Portbou. Aquests nous trens s´anomenen de mitjana distància i substitueixen alguns dels fins ara funcionals Catalunya Exprés. Deixant de banda el seu nou disseny, similar al del TAV, i les màquines expenedores de pastes i begudes; hi ha ben poques diferències.
Tanmateix, el preu no és el mateix, els bitllets s´apugen un 16%. El bitllet ordinari passa de costar 7,05? a 8,40?. Crec que no passa el mateix en altres serveis de transport públic, com els autobusos, que quan canvien els vehicles per a altres de més nous no ho repercuteixin als usuaris. A més a més, crec que en el temps de crisi econòmica que estem vivint, que un servei de transport públic apugi els preus d´aquesta manera traient l´anterior alternativa més econòmica és totalment injust.
Aquests trens no ofereixen una millor alternativa a l´usuari ja que són en els mateixos horaris, tarden el mateix, fan el mateix nombre de parades i tenen un confort similar, per tant haurien de costar el mateix.
