MOISÈS DE PABLO
Fa uns dies, la Cambra de Comerç de Girona reconeixia una sèrie d'establiments comercials de la província. Establiments que en bona part tenen una trajectòria dilatada, de diverses generacions. Aquest gest ens parla de com el petit i mitjà comerç s'empelta en el territori. En les trajectòries personals trobem una mica com en aquests casos. Un periodista, un escriptor o un comerciant té una clientela, i una sèrie de deures envers ella. Tant en uns casos com en uns altres, una part important de l'èxit o el reconeixement és dur una trajectòria coherent i unes pràctiques que agradin a la clientela. Tenir una paraula, traçar uns equilibris i oferir un serveis.
Diuen els entesos que tenim el codi de comerç menys modern de l'Europa industrialitzada, del 1885, poc actual i àgil. I fa la impressió que la gent que tira endavant els seus negocis, siguin comerciants o intel·lectuals, siguin d'idees o de productes manufacturats, no són prou valorats en una societat a on estar cada dia al peu del canó, a les verdes o a les madures, estar a disposició del client, estar atent a les necessitats i canvis en els gustos, això s'entén com una normalitat. Quan sempre és un grau de maduresa i, sobretot, de professionalitat. Fa anys, un Josep Pla articulista parlava d'una polèmica entre un porter del país i un altre de fora dins del Barça. Qui havia de ser millor per ser titular, i aquestes coses que agraden tant als diaris esportius. I ho comparava amb la petita empresa, amb la qual el comprador es pot identificar, perquè parla amb l'amo i li diu pel nom. Miquel això, Manel allò altre. I la brillant trajectòria d'un porter estranger que significa, ni més ni menys, que el glamur de la multinacional, de l'estrella forana que sembla més estrella perquè ja ha triomfat. Un equip d'estrelles internacionals indica una salut econòmica envejable, venia a dir, però un equip d'estrelles internacionals sense estrelles locals feia que el públic no s'identifiqués amb l'equip. Feia que el veiés com una agrupació, no deia de mercenaris, però si un club que poc tenia a veure amb la gent del país.
Pla era un murri, perquè se sabia una estrella local. Però també sabia que en el país dels envejosos, aquesta es dilueix més, es fa més suportable, si vens de fora, perquè l'èxit a l'estranger sembla que és més assumible pel teu rival d'aquí. De vegades no som conscients que els negocis de tota la vida conformen el territori i eviten les ciutats dormitori. De vegades no volem veure que l'univers és ple d'estrelles, grans i petites.
