JOAQUIM DOMINGO
La setmana passada vaig llegir amb tristor, molta decepció i, fins i tot, amb certa ràbia continguda, l'escrit que el bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha enviat a tots els capellans i rectors de la diòcesi. L'escrit fa referència a les consultes populars sobre la independència de Catalunya. La carta, signada pel bisbe i pel consell episcopal, prohibeix de forma taxativa i contundent deixar els locals i dependències parroquials per a les reunions preparatòries de la consulta i per a la consulta pròpiament dita. Les raons que dóna el bisbe Pardo són que deixar els locals "porta o pot portar a una divisió de la comunitat parroquial i del poble" i que la consulta "no s'ajusta a la legislació vigent a Catalunya"
De fet, cap de les dues raons emprades són correctes. Les consultes no divideixen la comunitat parroquial perquè la diversitat no divideix sinó que enriqueix. El que sí divideix els cristians és la postura immobilista i autoritària de la jerarquia. El que sí divideix és que sempre, almenys a l'Estat espanyol, la jerarquia ha estat i està al costat del poder i de la dreta més rància. El que sí divideix és que no es respecta la llibertat d'expressió dins l'Església. El que sí divideix és la manca de compromís de la jerarquia per la justícia i la igualtat de tots els homes i de tots els pobles. Deixar un local per a unes reunions només pot significar divisió en la ment d'aquells que es creuen posseïdors de la veritat i que tot allò que no respon a les seves idees és automàticament dolent, per tant, rebutjable.
Tampoc no és veritat que les consultes no s'ajustin a la legislació vigent a Catalunya. Si fos com diu el bisbe, l'autoritat pertinent les prohibiria de soca-rel.
Amb l'actitud del bisbat de Girona no haurien estat possibles cap dels moviments per la democràcia i la justícia social, que, durant els finals del franquisme i en la transició, es reunien als locals provincials de la diòcesi. És reconegut com a fet històric que el PSUC, Comissions Obreres, Moviments socialistes, Bandera Roja i d'altres grups es reunien en els locals de les parròquies del Carme, sant Fèlix, el Mercadal, Vista Alegre, Sant Josep, casa Carles... Mont?serrat, Caputxins de Sarrià... i a moltes moltes parròquies de tot el principat. Ni el bisbe Narcís Jubany ni el bisbe Jaume Camprodon mai no van prohibir ni van dir res respecte a això, i coneixien perfectament la situació. Allò sí que eren reunions que no s'ajustaven a la legislació vigent i, malgrat tot, cap bisbe no les va prohibir.
Amb actitud i postures com les del bisbe Pardo, possiblement molts dels canvis polítics cap a la democràcia haurien estat molt més difícils d'aconseguir. Amb postures com les del bisbe Pardo l'Església catòlica cada cop resta més allunyada del poble i el seu missatge evangèlic queda del tot desvirtuat. Espero, però, que molts capellans i rectors compromesos amb l'evangeli i el poble obeeixin el dictat de la seva consciència i deixin per no llegit l'escrit del bisbe Pardo.
Nota: informacions no confirmades indiquen que el document s'hauria d'interpretar no pas com una prohibició sinó com una recomanació. El text, però, diu el que diu.
