JUAN JOSÉ MILLÁS
Quantes vegades al dia cal mirar l'hora per amortitzar un rellotge de més de dotze mil euros? Quantes vegades a la setmana cal netejar-se la sola de les sabates per rendibilitzar una estora de 800 euros? Quantes hores al mes cal passar-se enfront de la tele perquè resulti rendible la compra d'un aparell de dos milions de pessetes? Podríem prolongar aquesta cadena d'interrogacions si pensem que Jaume Matas, a més de rellotges cars, televisors de luxe i estores aparatoses, tenia (i té presumiblement) un verdader magatzem de bosses de marca, un autèntic celler de vins exquisits i unes cortines els serrells de les quals costaven el que a vostè li costa la hipoteca del seu pis.
El magatzem al qual ens referim no era una nau situada a l'extraradi de Palma de Mallorca, sinó un palau de pedra que, fins i tot a preu de saldo (com ell assegura que el va comprar), costava un ull de la cara. Entre les riqueses acumulades per aquest insigne hortera, cal incloure -segons ha revelat a Público Ignacio Escolar- un nombre indeterminat d'escombretes de lavabo que valien, Déu n'hi do, 375 euros la unitat. Quantes vegades al dia, i amb quanta força, cal netejar el lavabo perquè valgui la pena una inversió d'aquest calibre?
Quan ens imaginem al pobre Jaume Matas intentant rendibilitzar totes aquestes despeses, el veiem anant histèricament d'un costat a l'altre del palau, ara per observar la tele de dos milions, ara per consultar compulsivament l'hora d'un rellotge de pèndol, ara per destapar nerviosament una ampolla de Vega Sicilia, ara per netejar-se el cul amb les cortines de ras, ara per treure's els excrements dels gossos de luxe en les estores d'or. I el que és pitjor: el veiem ajupit sobre la tassa del lavabo donant-li a l'escombreta de 375 euros per netejar una caca vulgar, ja que la seva caca, no per ser president, era més cara que la de qualsevol de nosaltres. És possible fins i tot que fes més pudor que la d'un ésser humà normal. De moment, totes les notícies relacionades amb aquest palauet de diversos milions d'euros, adquirit miraculosament amb un sou de 84.000 euros anuals, fan una pesta que mata.
