RAMON IGLESIAS
Un conegut meu va començar a treballar fa uns 20 anys a la Hidroelèctrica de l'Empordà (la Hidro), fundada l'any 1913 per la família Cusí de Llers. De treballar pels Cusí va passar a treballar a Forces Elèctriques de Catalunya, fundada a Barcelona el 1951 per Joan March. Al poc temps, amb la liberalització elèctrica, aquest conegut meu va tornar a canviar de patrons i es va trobar que la nòmina li pagava un tal Pizarro d'Endesa. Però molt poc temps després, resulta que en Pizarro aquest ja no hi era (diuen que es va fer polític). El cap del meu conegut va tornar a canviar. Ara és un tal Berlusconi, que resulta que és el primer ministre d'un estat propietari d'Enel (Ente Nazionale per l'Energia Elettrica), que al mateix temps és el nou propietari d'Endesa i, per tant, de la vella Hidro.
Des de l'acomodada família Cusí de Llers, fins a Berlusconi de Milà, el meu conegut (o era coneguda?) no s'ha mogut de la seva taula del carrer Sant Pau de Figueres, seu històrica de la desdibuixada Hidroeléctrica del Ampurdán. El món ha girat al voltant de la seva taula i ell -o era ella?- quasi no se n'hauria adonat si no fos perquè amb cada pas empresarial, la vella Hidro s'ha anat tornant més retorçada i impersonal. La Hidro forma part de la història de l'Empordà, i també de la Garrotxa, del Ripollès i Osona, on els Cusí van arribar a estendre la influència d'aquesta distribuïdora d'energia.
Fins fa quatre dies, al meu poble, les factures de la llum les girava Fecsa-Hidroelèctrica de l'Empordà. Encara tenien algú de la Hidro que passava casa per casa a llegir els comptadors, i cada mes cobrava els corresponents 7 ó 10 euros d'energia d'un pis d'aquells que només faig servir a l'estiu i quatre caps de setmana. Des de fa uns quants mesos, la factura arriba a nom d'Endesa, encara que perfectament la podria remetre la Cosa Nostra, ja que del 17 d'octubre al 12 de novembre, els Luca Brasi de Berlusconi a l'Empordà, m'han passat 4 factures per valor de 240 euros. Crec que en Joe Pesci amb un bat de beisbol m'ho faria més barat. En contactar amb Endesa, la veu escèptica a l'altre costat del telèfon m'informa que han deixat de fer lectures reals (gràcies al govern Zapatero ja no necessiten ningú per controlar els comptadors del poble). Però després de gratar, hem descobert que la lectura estimada que fa el senyor Brasi de torn, és mil kilowatts més del que realment diu el comptador del pis.
Serà que la globalització consisteix, en aquest cas, que la Hidroelèctrica de l'Empordà deixi de ser una cosa nostra per ser una cosa nostra. O potser consisteix en el fet que Itàlia destrueixi els serveis espanyols perquè a Itàlia ja no queda res per destruir?
