PERE SALA
Joan Laporta, president de la Generalitat? O bé conseller en cap? Pot semblar impossible, però no ho és. No és probable, però és possible. La major part d'analistes ho rebutgen. Dirigir un govern és molt diferent de dirigir un club de futbol com el Barcelona. Un home tan efusiu, extrovertit, impetuós i fatxenda difícilment sabria emmotllar-se a la vida parlamentària i de partit. No tindria el punt de paciència, de retenció i d'amabilitat més o menys postissa que requereix el món públic. No ?aguantaria la crítica de la gent i dels mitjans de comunicació.
Tot això deu ser força cert. Però més enllà de l'estricta raó política dels partits que ens envolten (que no volen ni fer llistes obertes -tal com ha dit el president Montilla- perquè se'ls desmunta la barraca, perquè els diputats serien elegits marcant una X en el seu nom i no pas per decisió dels partits de posar-los a les llistes, perquè s'acabarien les persones que hi figuren només per fidelitat a dir amén a tot el que diu el partit, perquè els diputats anirien més per lliure, tindrien despatx -i hora d'atenció al públic- en els districtes que els haurien elegit, i podrien votar en contra de les decisions del seu partit que creguessin negatives, retornant vitalitat al Parlament, perquè no se sabria què votaria cada diputat -ara la Cambra no serveix de quasi res: tot està decidit en els despatxos-) hi ha la raó del carrer, aquella que diu: "ui, ui, no em parlis de polítics", i que no seria estrany que recolzés una figura carismàtica i populista. Un petit Berlusconi?
