EL PESSEBRE I LA POR

FRANCESC CRUANYES A Figueres, fa mandra discutir sobre la conveniència o no d'instal·lar un pessebre a l'Ajuntament. La proposta del regidor popular Diego Borrego es va liquidar amb quatre retrets i un ja en parlarem, si s'escau, a la junta de portaveus.
Molt bé. Posats a defugir la tradició, posats a no ferir cap sensibilitat, posats, en fi, a legislar d'acord amb la pell fina, per què no ens plantegem també de suprimir el cagatió que cada any muntem a la mateixa plaça de la vila, obert, és clar, a tothom? Per què no retirem la subvenció als Pastorets, per què no fem el buit a cap cantada de nadales, per què no ens estalviem els llums de festa? Per què no anul·lem la cavalcada de Reis, el concurs de fanalets, les visites dels mags als hospitals? Per què no proclamem que Nadal no existeix? Si algun regidor amb ganes de sortir al diari presentés una moció per defensar al laïcitat a ultrança, per discutir determinats símbols, la cagueta de la correcció política li donaria via lliure. Els resultats, al capdavall, serien els que serien -ja s'ha vist com s'ha acabat l'afer dels canvis de la nomenclatura festiva en instàncies més altes-, però segur que l'autoritat dedicaria temps i esmenes a la proposició.
Probablement, l'Ajuntament no ha de perdre minuts ni a favor ni en contra de pessebres ni de postals. Tanmateix, la por en determinats terrenys és tan accentuada que acabem sent més papistes que el papa. I no precisament el papa de Roma.
A l'altra banda de la plaça, també hi ha fonamentalistes que critiquen amb sorna i posen el crit al cel quan veuen que els nens d'altres religions s'ajupen a agafar els caramels beneïts pel cristianisme. Hi ha res més bonic, res més innocent? Doncs deixem que convisquin la menjadora i la mitja lluna. No posem pals a les rodes del costumari propi. Avergonyir-se és perdre. Mirar cap a l'altra banda no fa progressista, fa ignorant.