SOBRE LA NOVA LLEI DE TRÀNSIT

PERE NAVARRO OLIVELLA El passat 29 de octubre, dia de Sant Narcís i festa a Girona, el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de la Llei de Seguretat Vial. Val a dir que l'acord final va ser possible per l'inestimable ajut del diputat del PSOE Carles Corcuera, que és de Sabadell, del diputat de CiU Jordi Jané, que ho és per Tarragona, i del diputat d'ERC Francesc Canet, que és de Vilamalla. Gairebé es podria dir que és una llei sorgida de la sensibilitat dels catalans envers els tema de la seguretat viària.
Tot va començar amb el permís per punts. Quan es va posar en marxa ens vàrem adonar que trigàvem entre cinc mesos i dos anys perquè les resolucions esdevinguessin fermes i poder restar els punts i tots els manuals ens deien que la immediatesa entre la infracció i la sanció era un element bàsic i indispensable per la pedagogia i eficàcia del sistema.
El text que vàrem portar al Congrés havia estat consensuat amb el Govern Basc i amb la Generalitat de Catalunya perquè tenien les competències transferides i amb els Ajuntaments de Barcelona i Madrid, entre altres, perquè hi havia molts temes urbans i ells eren els que millor els coneixien.
És veritat que la tramitació va ser complicada, que hi va haver un moment en què tots crèiem que havíem entrat un cavall de carreres i ens podien tornar un camell després de la negociació, però al final es va imposar el sentit comú i vàrem poder dir allò de què bé està el que bé acaba.
El gran objectiu de la llei es fer-ho tot més senzill perquè en un món cada vegada més complex l'obligació de les administracions és fer senzill allò complicat i no fer més complicat el que ja és complicat i perquè en una norma adreçada als 25 milions de conductors les regles de joc han de ser i estar clares perquè tothom ho pugui entendre i no només els especialistes.
Serà mes fàcil conèixer i saber les denúncies que un pugui tenir perquè obre la possibilitat de notificar-les per correu electrònic.
A poc a poc es vol anar substituint l'adreça postal per l'adreça electrònica. Per a les persones jurídiques serà obligatori i per a les persones físiques serà voluntari i les administracions hauran de convèncer-les dels avantatges de fer-ho. I si volen també els podrem avisar per un missatge al telèfon mòbil. Això necessitarà un temps de preparació i serà possible un any després de la publicació de la llei. Aquest és el repte per les administracions.
Serà més còmode per al ciutadà pagar si s'està d'acord. Ho podrà fer amb targeta de crèdit a la mateixa carretera o per Internet a casa seva i dintre dels quinze dies següents. I amb un descompte més alt perquè si l'administració s'estalvia temps i paperassa és lògic i raonable que ho comparteixi amb el ciutadà.
És clar que podran seguir presentant-se les al·legacions i els recursos si un no hi està d'acord, però els terminis s'escurcen força i tots hem de ser capaços de tancar els expedients en menys de cinc mesos. Tots hi guanyem.
Les quanties de les multes són més clares. Fins ara les lleus eren fins a 90 euros, les greus entre 91 i 300 euros i les molt greus entre 301 i 600 euros. Com que les sancions econòmiques les posaven les diferents administracions, ens trobàvem que la mateixa infracció podia i de fet tenia una sanció diferent segons on hagués estat comesa. La claredat de les regles de joc i l'aplicació dels programes informàtics ens exigia i justificava que ho arrangéssim. Ara, als sis mesos de la publicació de la llei, les lleus seran fins a 100 euros, totes les greus seran de 200 euros i les molt greus costaran 500 euros. A l'haver augmentat el descompte la veritat és que les sancions no pugen però tots plegats serem més eficaços.
S'actualitzen les infraccions com es fa sempre que es modifica la llei de seguretat vial però només ho hem fet per elevar de lleu a greu el fet d'estacionar en les reserves de discapacitats perquè la sensibilitat envers aquest col·lectiu cada vegada és més gran, per incorporar com a infracció greu el fet de programar el navegador conduint perquè es una distracció assimilable a l'ús del telèfon mòbil al volant, per introduir l'obligació de tenir la matrícula llegible perquè amb els radars cada vegada hi havia més matrícules il·legibles de forma intencionada i per deixar ben clar com a infracció lleu que totes les bicicletes, per circular de nit, han de portar llum al davant i el reflector al darrere. Això també serà a partir dels sis mesos de la seva publicació per poder-ho explicar i adequar els programes informàtics de les administracions.
I com que el permís per punts va bé es redueixen de 27 a 20 les infraccions que comporten pèrdua de punts per alleugerir-ho i simplificar-ho. Són aquelles en què l'experiència acumulada ens ha dit que no són significatives o importants pel funcionament del sistema com la conducció negligent, les que fan referència a l'enllumenat o als estacionaments o circular per autovies o autopistes amb tractors o ciclomotors i el que es més important, ja no hi haurà més suspensions dels permisos per infraccions greus o molt greus perquè ja n'hi ha prou amb la corresponent pèrdua de punts i si reincideix força en les infraccions que afecten la seguretat vial els perdrà tots i amb ells el permís. Atenció perquè l'any passat hi va haver més de 120.000 resolucions de suspensió de permisos. Tots hi guanyem.
I el nou sistema serà mes just i solidari perquè hi havia un 25% de conductors que s'escaquejaven aprofitant-se de la paperassa administrativa i els que paguem volem que tothom pagui i no és de rebut que uns sí i els altres no. Un país seriós ha de guiar-se i aconseguir allò de "tots iguals davant de la llei".
Arribat a aquest punt ja sabem i comptem que es dirà que tot ho fem per afany recaptatori i que nosaltres explicarem que el permís per punts no va suposar més ingressos, que el codi penal va passar a l'àmbit judicial el que abans eren multes administratives rebaixant els ingressos, que la pròpia llei diu que tot el que es recapti per multes a l'Estat anirà destinat a programes de prevenció d'accidents, a seguretat viària i a actuacions de les víctimes i que tots els funcionaris que treballen per aconseguir que no hi hagi tants accidents i víctimes no es mereixen que se'ls digui que només ho fan per recaptar més. També explicarem que si hi ha més recaptació és només perquè hi ha més radars i és com si hi hagués més policies... però quan et posen una multa és mes fàcil dir que és per afany recaptatori que reconèixer que has infringit unanorma i t'han vist. Forma part de la condició humana.
Com va dir un diputat en la seva intervenció, aquesta llei és una eina potent i moderna que el Congrés dels Diputats posa a l'abast de les administracions i és a aquestes a les quals pertoca fer-ne un bon ús. Només el decurs del temps ens dirà si hem estat a l'alçada.