MOISÈS DE PABLO ? MOISDEPA@HOTMAIL.COM
De vegades, les xifres són tan fredes que se'ns fan estranyes. Aviat l'Estat espanyol serà un dels països amb una xarxa de trens d'alta velocitat més gran d'Europa, superant França, de fet, el pont aeri Barcelona-Madrid s'ha vist obligat a abaixar tarifes per l'empenta del sector.
Cada dia, 20.000 camions pesants creuen els Pirineus. Les mercaderies per ferrocarril el mateix dia són de 400 vagons, que poden carregar, cadascun, el doble d'un camió, per una quota de mercat del 4% del sector a Europa. Imaginen una via de transport, que ha de ser l'alternativa al costosíssim transport amb benzina i dièsel, menys utilitzada que aquesta?
Mentre la resta de països europeus es posen les piles per derivar les mercaderies al ferrocarril, a casa nostra s'amenaça de desmantellar la línia Girona-Portbou. Ara que l'Alta Velocitat se'ns presenta com el gran recurs per a viatgers, per què no es fa compatible amb corredors de mercaderies que mantinguin les línies actuals? Avui la carretera i la via marítima tenen menys costos que el ferrocarril, la qual cosa, no existint fronteres, és absurda, i mostra que a vegades la política no millora les condicions de vida dels ciutadans. Entre França i Itàlia, les mercaderies per tren suposen el 27% del pastís econòmic, podem dir, doncs, que en matèria d'intercanvis comercials per ferrocarril, aquí i ara, estem tan aïllats com quan Espanya era una "unidad de destino en lo universal". Si volem complir amb els Kyotos del futur, i volem ser un país potent, el tren és el futur, però en tots els aspectes.
