Què passa amb l´autovia / N-II?

Vicenç boltas boix. pineda de mar.

Fins ara, poc més o menys, es veia moviment en les obres de perllongació de l´autovia direcció Girona-Barcelona, amb la cruïlla de Caldes de Malavella com a centre i en ambdós sentits, per empalmar amb el tram ja existent i direcció a Tordera per l´altre, tota una esperança pel molt que hem sofert els usuaris d´aquesta via.

De cop, el dia 3 de novembre vaig constatar que ni un sol operari ni cap màquina apareixien o treballaven a l´escenari esmentat.

S´han acabat els calés? Es que hi ha obres prioritàries? Es cosa de la crisi? Podria algú explicar els perquès?

Impostos per a tothom, futbolistes

i polítics

Pere isern feliu. sarrià de ter.

Els mateixos que canten victòria pels impostos als futbolistes podrien ampliar-ho als que cobren dietes de consells administració tipus Caixa de Girona i canviar el que és un sobresou sense declarar per uns ingressos néts com els de quasi tothom.

Així se sabria a quant els surt el mes a molts dels polítics d´aquest país que només diuen un 30% del que guanyen. I no penso en cap senyora en concret.

Carta oberta

al senyor

Julio Manegat

Carmen i Concepció Gironella Pous. girona.

Senyor Manegat, gràcies. La seva col·laboració en aquest diari ens ha enriquit, per la qual cosa ens plau manifestar-li el nostre sincer agraïment.

Durant aquest 22 anys hem seguit amb verdadera fruïció tot el que ens ha dit i ensenyat amb la seva ploma brillant.

Ens dol no poder continuar gaudint cada setmana dels seus escrits, i més tenint en compte el motiu del que fa esment en la seva última col·laboració.

«Girona aimada» com titula el seu escrit de comiat, ha sigut un tancament de gran brillantor.

Sabem que l´unia una gran amistat amb el nostre germà Josep M., el qual ens parlava sempre de la seva vàlua personal i intel·lectual.

Desitgem que la seva «riquesa vital» com molt bé diu en el seu últim escrit, s´incrementi per poder continuar admirant tanta bellesa, tanta generositat, tanta vida com ens envolta si la sabem «rebre».

Que «Déu ens beneeixi» és el que ens desitja en les seves últimes lletres, i és també el que li deitgem abundosament com a creients que som. Amb el nostre millor afecte i agraïment.

Tolerància, sí; descontrol, no

montserrat guardiola rovira. girona.

Avui, dia 16 de novembre, està assenyalat com el Dia Internacional de la Tolerància, i ens preguntem: té límits la tolerància? Davant una crisi de valors com la que estem vivim a la nostra societat se´ns fa difícil plantejar-nos una actuació correcta per respectar la llibertat dels altres. Segons el diccionari de la Llengua Catalana, tolerància és assentiment a les idees dels altres però no preveu com comportar-nos quan aquestes són errònies i ens creen desconfiança.

Posem-nos al mirador, nets de qualsevol tendència, i contemplem el món, el nostre: Desequilibris i corrupció, enveges i retrets entre els polítics; descens en l´educació per falta d´esforç; Aldarull als carrers fruit del permissivisme gens entenedor dels governants.

Ben a prop tenim l´espectacle de Fires al passeig de la Copa, amb el jovent estirat a terra per viure el dia de la marihuana, el dia de l´alcohol, viscut totalment fora de control. I fixeu-vos que sempre acabem donant la culpa al jovent, no deu ser que les autoritats tenen la tolerància mal entesa?

Sí que cal reconèixer que és ben lloable que, en l´àmbit internacional, ens recordin que hi ha un valor que hem de recuperar, el de la responsabilitat personal, imprescindible per arribar a viure en una llibertat que pugui ser respectada per tothom.

La pesca submarina: el botxí

Ferran Moreno Solórzano. Palamós.

La pesca submarina serà l´única activitat recreativa que serà totalment prohibida en la futura reserva marina de les illes Formigues i em pregunto per què. Quins estudis han fet per valorar que aquesta activitat tan selectiva sigui més destructiva que la pesca professional? On són? Per què no els ensenyen per valorar per què ens prohibeixen aquesta activitat tant arrelada a la nostra Costa Brava? És que no tenim aquest dret?

Els esportistes de Palamós que soms campions d´Espanya, de Catalunya i de la província de Girona, reiteradament, i que ens coneixen a tot Espanya, on haurem de practicar ara aquest esport? Quina explicació podem donar arreu del món sobre la nostra extinció?

Finalment, només em puc preguntar si això és constitucional?

L´obligació

jurídica de matar

Anna Maria Muñoz Casadevall. GIRONA.

Com pot ser que l´Estat obligui un metge a provocar un avortament? El metge ha dedicat part de la seva vida a adquirir uns coneixements per tenir cura de les vides dels altres. Provocar un avortament no és curar. Provocar un avortament és matar. La dona, jun­tament amb el nen, és una víctima de l´avortament. Com pot un Estat convertir un metge en un assassí només perquè uns mocosos, o no tan mocosos, no van voler comportar-se com persones responsables dels seus actes?

En el seu dia, el Tribunal Constitucional va afirmar que la vida d´un no nascut és un bé que l´Estat ha de protegir eficaçment. Com pot, l´Estat, tenir el dret de destruir allò que té l´obligació de protegir? Això és la perversió de la política. La societat té dret a comptar amb lleis justes, que no confonguin la injustícia amb el dret.

D´altra banda, tota mare té el dret de rebre el suport estatal per evitar convertir-se en víctima de l´avortament. La defensa de la vida es basa en principis ètics o jurídics universals.