JOSEP LLUÍS MICÓ
L'aspecte de les persones té una evident dimensió estètica, i més encara en una societat cada cop més superficial i frívola com l'actual. No obstant això, la nostra preocupació hauria de ser infinitament superior per la salut dels individus (nosaltres inclosos, és clar). En general, davant d'un problema mèdic, el físic és secundari. Recentment hem sabut que, a casa nostra, el 7% dels nens de 3 a 5 anys és obès. I que gairebé la meitat dels menors de 12 anys estan massa grassos perquè no juguen mai al carrer quan surteb de l'escola. Per descomptat, alguns d'aquests casos es deuen a patologies que, necessàriament, s'han de controlar ?seguint un tractament. Però en moltes altres ocasions el desastre s'explica per uns hàbits incorrectes. Els experts aclareixen que aquestes criatures no sempre mengen malament, el que passa és que no volen moure's. Els pares poden buscar responsables als col·legis, amb tot, en tenen prou de posar-se davant del mirall per trobar-los. Si donen un mal exemple, en gran mesura, la culpa és seva. Comença a haver-hi precedents de jutges que consideren que el fet de propiciar l'obesitat infantil es pot equiparar a un maltractament. Per sort.
