PERE LLADÓ I ISÀBAL
o hi ha dubte que Catalunya viu uns moments de trasbals polític. El cas Millet-que ha esquitxat Convergència i la seva fundació- i el cas Pretòria, amb noms il·lustres com els de Muñoz, Prenafeta i Alavedra, han desarmat una bona part del país. A Madrid n'han fet festa major, mentre el PP ha pogut desviar l'atenció i deixar en segon terme les seves guerres internes.
Aquesta crisi ha servit perquè des d'alguns sectors es reclami una mena de salvador per a Catalunya. Alguns ja no es conformen amb els lideratges de Montilla, MasPuigcercós, sinó que demanen un nou personatge amb unes característiques diferents.
És aquesta circumstància que està aprofitant Joan Laporta per tal de sortir cada dia als diaris. Ja no li importa fer mal al Barcelona, sinó que allò que li interessa és el seu futur, mentre els seus directius -sobretot els vicepresidents- són incapaços de cridar-lo a l'ordre.
El senyor Laporta té tot el dret a ser independentista, a polemitzar amb els presidents de Cantàbria o Extremadura, a lloar la figura dels empresonats pel cas Pretòria o fins i tot a dir en petit comitè les mil pestes del govern de Catalunya.
Però, mentre sigui president del Barça, hauria de saber comportar-se com a capdavanter de milions i milions d'aficionats que tenen també la seva ideologia i que s'escampen arreu del món, també a Extremadura i a Cantàbria. És penós fer servir la presidència del club amb l'objectiu de cercar un forat en les llistes electorals.
Laporta ha d'aprofitar el temps perquè, quan deixi el Barça, ja ha d'estar situat o contràriament li serà molt més difícil trobar aixopluc a les llistes autonòmiques o municipals. En tot cas, més d'un comentarista ja parla del president blaugrana com el nou Berlusconi català, això sí: sense tants calés ni influències.
Però Laporta en una determinada conselleria de la Generalitat ja no seria cap incògnita. Segurament tindria secretàries brasileres, com aquesta noia que es passeja pels platós de les televisions i que explica vida i miracles al costat del Jan, i s'emportaria com a secretari general el senyor Oliver perquè continués amb les auditories de seguretat. Això d'espiar els ?com?panys de junta possiblement s'encomana i no tindria gaires escrúpols per a saber la vida i miracles de la resta de consellers.
Desconeixem si seria un salvador de la pàtria, però de ben segur que estaríem divertits amb un personatge d'aquestes característiques. Però el país és molt més seriós que aquests senyors que han protagonitzat els telenoticíes amb el cas de Santa Coloma de Gramenet i es troba en condicions de superar aquest mal tràngol. Catalunya avui ni necessita un líder com Laporta ni un màrtir. De moment, el president del Barça ja té prou feina posant ordre en la seva escanyolida junta directiva.
