SOLISTA DE ROSTOLL

CARLOS ARBÓ El Grup Independent Lloret (GRILL) va aconseguir un regidor en les darreres eleccions municipals i exerceix de solista enfront d'una majoria absoluta de CiU amb el suport del PP. La resta de grups polítics (PSC, IC-EA-EP i ERC) actuen com a pescallunes ... "Pescallunes / deixa de plorar / que la lluna de l'aigua / ningú no la pot pescar", canta una llegenda popular.
Al capdavant d'aquesta formació política hi ha en Joaquim Teixidor que, en desacord amb la postura del PP d'oposició frontal a l'Estatut, va ser expulsat de facto del partit.
Ai, solista de rostoll que no podies tossir sense demanar permís...
En un tres i no res va muntar el GRILL i, amb el seu tarannà populista, a les eleccions de 2007 va pescar 611 vots, més que els 583 d'ERC i a prop dels 678 d'IC-EA-EP.
Durant els quatre anys anteriors (2003-2007), com a regidor d'Esports de la coalició CiU-PP, va ser capdavanter en la dèria de construir una zona esportiva amb una piscina olímpica de 50 metres i una arena a l'estil d'un petit Palau Sant Jordi. El projecte inicial era una instal·lació faraònica d'uns 40 milions d'euros que deixava l'Ajuntament en calçotets per a tota una vida. Ara bé, la proposta d'una piscina pública figurava en els programes de la majoria de forces polítiques en una clara deferència envers el Club Natació Lloret, secció de l'elitista Club Nàutic, un lobby de molta fressa i poca endreça que suma una cinquantena de socis nedadors.
Ai, solista de rostoll, que et deixes entabanar per uns tocacampanes...
El 25 de gener de 2007, va sonar el cant del cigne a la Sala de Plens quan en Quim va defensar l'aprovació del projecte bàsic d'una esbojarrada quimera.
Ai, solista de rostoll que ni amb la promesa de regalar una capsa de galetes Maria a la portaveu del PSC vas aconseguir canviar el seu vot abstencionista...
En aquesta legislatura, relegat a l'oposició, ha votat a favor de la majoria d'acords i, de tant en tant, ha fet el salt del grill per assenyalar algun incompliment dels qui es fan un tip d'esbombar la feina feta, vetllen pel benestar de tots i es desviuen perquè els vilatans siguin feliços i mengin anissos...
L'ortòpter de la família dels gríl·lids molesta una mica amb el seu carrisqueig mentre roman arrelat a la cadira, com el rostoll a la terra després de la sega. De totes maneres, no practica una oposició visceral i sistemàtica si no mesurada i puntual.
Ai, solista de rostoll... No saps que l'oposició continguda, reservada, austera, a l'espera d'una millor ocasió és com el càntic d'un grill que emprenya i no esvera!