ARGEMIR GONZÁLEZ
Cada nou cas de corrupció política em produeix un estat d'indignació i de decepció que imagino que és generalitzat. No és estrany que molta gent arribi a la conclusió que tots els polítics són iguals i que la millor relació que es pot tenir amb la política és no tenir-ne cap. Combatre la corrupció passa necessàriament per informar sobre aquesta però la primera conseqüència és que una part de la ciutadania es desentén dels afers públics.
Si volem reflexionar sobre aquests fets la primera cosa que hauríem de recordar és que hi ha corruptors i corromputs perquè estem en una societat que és en essència corrupta: el capitalisme regnant justifica l'existència de rics i pobres i, fins i tot, de molt rics i de molt pobres. En una societat igualitària la corrupció no tindria sentit ja que el gaudi dels béns seria col·lectiu i, en tot cas, s'hauria de corrompre tota la col·lectivitat.
La meva experiència personal em fa afirmar que la majoria de persones que fan política -em resisteixo a anomenar-los polítics- ho fan per motius nobles: per ideologia i per voluntat de servei públic. Però és evident que també hi ha els que defensen interessos personals o bé tenen la voluntat d'enriquir-se il·lícitament com és el cas que ara esquitxen a populars i socialistes.
Si de veritat volem combatre la corrupció hem de legislar més i millor. Per exemple, els interessos econòmics i el patrimoni personal dels càrrecs públics han de ser públics. Però públics de veritat i no en declaracions guardades en una carpeta d'un despatx tancat a pany i forrellat. En l'època d'internet aquestes dades haurien d'estar a disposició de tothom a la xarxa. I quan parlo de tots el càrrecs polítics em refereixo a tots: des del regidor del més petit poble fins al rei passant pel president i expresidents de govern.
Però per més legislació que es desenvolupi mai no serà suficient i, en última instància, és la ciutadania qui ha d'elegir entre partits que toleren als corruptes (PP i CiU), partits que tenen corruptes (PSOE-PSC), o partits que no només no els tenen sinó que els combaten, com l'alcalde d'IU de Seseña en la seva lluita contra l'extrema especulació urbanística i la compra de polítics del magnat del totxo El Pocero.
Com sempre, lector-ciutadà, teva és la decisió.
