DANIEL BONAVENTURA PERIODISTA? DANIELBONAVENTURA@GMAIL.COM
Un no ha de dir què pensa. Un ha d'actuar, interpretar algun paper. La vida és teatre. Si dius les veritats, perds les amistats. T'aïlles com un capellà. Sí, són ells que condueixen en sentit contrari. Però és millor callar, fer mitja volta i afegir-s'hi. Un ha d'aprendre a conviure, a adaptar-se. Un dia el director de l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA) va dir que les aigües negres es tractaran per al consum de boca i els col·legues periodistes van córrer a donar la notícia. Discretament, vaig fer notar que això no era nou perquè fa anys que milions de persones del Baix Llobregat beuen aigua que ha passat per sis, vuit o més bufetes. Damià Barceló, director de l'ICRA, i Manel Poch, director de Lequia, ho corroboren i afegeixen que això és moneda corrent a les grans àrees poblades dels cursos baixos dels rius del món. Però res. A fer comèdia toca. Un, que ja porta anys d'ofici, va córrer també a titular amb lletres grosses que l'ICRA depurarà aigües fecals per al consum humà. L'endemà, tots els mitjans coincidien en el títol, com si els escrivís un sol home. A la feina i a casa em van rebre amb signes d'aprovació. Què volien, que em fes passar per boig?
