L'objecció gripal

I sempre ho aconsegueixen. L'exhibició de la tos contagiosa era fins avui l'únic símptoma de rebel·lió ciutadana contra la grip A, però l'amotinament ha pujat de to enfront de la vacunació. Un Estat ha de preocupar-se quan els seus ciutadans es refien més d'un virus que de les instruccions públiques encaminades a combatre'l. Per convèncer la parròquia de la innocuïtat, caldrà vacunar ministres, reis i tota la selecció de futbol. Les autoritats sanitàries generen més por que l'H1N1, que ha guanyat la moció de confiança quan se la declara intranscendent per comparació amb els edictes governamentals.

Els contribuents han decidit, sense necessitat d'aliment estadístic, que si la paraula pandèmia és excessiva per a la grip A, resulta atenuada per definir a polítics als quals no comprarien ni un tònic per als cabells. El de?safiament? a les autoritats sanitàries és tan significatiu com el rebuig col·lectiu als mandats de la Conferència Episcopal, en els seus moments d'esplendor. Resulta per descomptat accidental que s'airegin les víctimes mortals coincidint amb la campanya de vacunació, després de setmanes en les quals no s'anunciaven les baixes de l'H1N1.

Ja no ens uneix ni la por. L'objecció gripal és més valerosa que la fiscal, el ciutadà prefereix ser condemnat per desconfiat abans que obeir un govern que no revela les clàusules dels seus ?contractes amb les farmacèutiques, exonerades a França de tota responsabilitat pels efectes secundaris de les vacunes. Ja hi va haver una grip A als setanta, i es va interrompre la vacunació perquè causava més víctimes que el mal. La ciutadania recela abans dels governs que dels virus, perquè ha après a distingir les malalties de la plagues. Vacuni's si ho creu oportú però, abans que res, tussi amb discreció.