I els del país què?
JORDI MARTINOY TEIXIDOR. palamós.
Em dic Jordi, tinc 48 anys, fa més d'un any que em trobo en situació d'atur, i la meva indignació cap al Govern, sigui del partit que sigui, va cada vegada en augment. Com és possible que aquest Govern, que només sap parlar, parlar i parlar, i mentir, permeti que les persones nascudes en aquest país, estem parlant dels espanyols, estiguin patint aquesta terrible desesperació de la desocupació? Mentrestant que ha obert les fronteres perquè s'envaís el nostre país de gent estrangera; com és possible que aquest Govern permeti i recolzi els que han vingut aquí, i, un percentatge molt elevat de sense papers, perquè es quedin amb els llocs de treball dels espanyols? Suposo jo, perquè la gent del Govern té l'esquena molt ben coberta per sempre amb els seus enormes sous, i, pràcticament és l'únic que els importa.
El treball que hi ha a Espanya és sols per als estrangers? I nosaltres? I els espanyols? Segons vostès amb una miserable ajuda econòmica ens hem de conformar? No, no senyors, quedin-se els seus diners, per augmentar la seva corrupció, el que els espanyols volem és el que vostès ens treuen per donar-ho a altres, un treball digne! Quina persona del Govern arribaria a fi de mes amb un sou de 800 euros? Cap, nosaltres ho hem de fer! Quina persona del Govern deixaria als seus fills sense menjar per donar-ne a un foraster? Cap, ja que això és el que estan fent amb nosaltres, treure'ns la feina perquè se la quedin altres. Senyors del Govern: la feina, primer per als espanyols, i si en sobra, després per als altres, com sempre ha estat! Posin-se les piles, perquè el país se'ls en va a la merda!
PAU 2010 i enginyeries
Joaquim Saurina Clavaguera.
bàscara.
La Mar sempre havia tingut clar que volia estudiar Enginyeria Elèctri?ca. Per això, quan va començar el batxillerat va escollir les matèries que s'adaptaven més als seu interessos: E?lectrotècnia, Tecnologia Industrial i Dibuix Tècnic. Fins i tot va fer l'es?forç de buscar un institut on li oferissin aquests estudis, cosa gens fàcil.
L'Àlex va començar batxillerat sense tenir clar el seu futur, de manera que va escollir unes matèries "més obertes", de ciències. Durant els dos curs de batxillerat va augmentar el seu interès per l'electricitat. Quan acabés el batxillerat també estudiaria Enginyeria Elèctrica.
La Mar i l'Àlex van acabar batxillerat amb la mateixa nota. En la fase general de les noves PAU també van treure la mateixa nota. En la prova específica, la Mar es va examinar de Tecnologia Industrial i Electrotècnia, mentre que l'Àlex ho va fer de Biologia i Química. Ambdós van treure la màxima qualificació en les proves específiques.
La Mar mai no va comprendre com l'Àlex va poder estudiar Enginyeria Elèctrica i ella no va poder entrar-hi perquè no tenia prou no?ta, tot i haver dirigit els estudis cap a les enginyeries seguint els consells del seus professors de Batxillerat.
La Mar no sabia que, segons els barems de les noves PAU, per estudiar una Enginyeria és més important la Biologia o la Química que la Tecnologia Industrial, l'Electrotècnia o el Dibuix Tècnic.
Impost de successions... i independència
Rafael FernÁndez. figueres.
Vagi per endavant que puc no ser ben entès, però crec que cal que ens aclarim una mica tots plegats. Sé que seré criticat però m'és igual.
Jo també l'hauré de pagar l'im?post, per sort o per desgràcia, pe?rò em tocarà. Ara bé, jo vaig més enllà i recla?mo que tots plegats fem un exercici de consciència. Volem o no volem ser independents?
Si no volem ser independents d'Es?panya, doncs jo seré el primer que anirà en contra de l'impost i exigiré on faci falta que s'elimini.
Si volem ser independents d'Espanya, què coi ens importa el que paguin o no paguin a les altres comunitats? No estem parlant d'un altre país que no és el nostre? Doncs, essent conseqüent amb el que significa ser independent, votaré a favor de l'impost.
Per què? Doncs perquè si som independents no menjarem de l'aire que respirem i també haurem de tenir impostos, i pagar tributs i declarar el que tenim i el que diuen que tenim... O és que ens pensem que essent independents anirem millor?
Que no ens adonem que volem i dolem? Que no ens adonem que per poder treure uns impostos n'hem de posar d'altres? Que potser volem només patrocinadors privats?
Potser que ens plantegem si no anem bé essent espanyols? O és que els catalans som tots tan rics que serem capaços de mantenir un país de pillets sense rebre subvencions de Madrid i Brussel·les?
En Narcís ha transformat Palau
Alfons salellas. Figueres.
Als anys 70 vaig anar a Palau-saverdera a treballar, vaig comprar una empresa i vaig estar-hi 12 anys. Encara avui mantinc contacte amb aquest poble perquè vaig molt sovint a Ca la Júlia. No vull ofendre ningú amb aquest escrit, però vull dir les coses pel seu nom.
Palau-saverdera, antigament era un poble petit i acollidor però també tercermundista perquè no tenia serveis. Recordo que amb l'únic patrimoni que tenia l'ajuntament es va muntar un sidral del qual no en vull parlar. Només estava asfaltada una part del carrer principal.
Palau ha viscut una transformació espectacular i ha passat de ser un poble que no tenia quasi res a ser un poble amb molts i molts serveis, més propis d'una ciutat que d'un poble. Aquesta transformació s'ha fet amb una clara idea de futur i les actuacions que s'han fet han anat sempre per davant dels problemes. No és cap secret que en Narcís Deusedas, alcalde d'aquest municipi, és, en bo?na mesura, el precursor de tota aquesta transformació. Encara recordo quan, de molt jovenet i carregat d'empenta, es va presentar a les primeres eleccions. Les va guanyar contra tot pronòstic, possiblement perquè els electors de llavors ja el coneixen bé i sabien tot el que podia fer per al poble.
Avui moltes d'aquelles persones que el van votar per primera vegada ja no hi són, però ell continua fent el mateix: treballar per al seu poble que tant estima.
Condemnats a mort a Girona
francesc a. picas. la jonquera.
Som contraris a la pena de mort. Els reus mereixen el nostre condol, especialment les famílies. Els lectors del Diari de Girona agrairien ser informats de les causes per les quals foren acusats els 33 condemnats a mort el 15 de novembre de 1939, que publica amb el seu nom el suplement Dominical del 15 de novembre, sota el títol "L'última nit". De què els acusaren? De fets que fan referència al 1936-1939?
El 20 de juliol de 1936 s'implantà a Catalunya la revolució anarco-marxista. Foren assassinats a Girona, ciutat i província, centenars de sacerdots, religiosos i ciutadans pacífics, acusats per les seves idees religioses, posició social, cultural o professional. Centenars de gironins s'exiliaren per salvar la vida. Tornaren el 1939. Foren cremats altars. imatges i valors religiosos en totes les esglésies i convents i destruïts i desapareguts tresors artístics de memorable herència històrica. També foren clausurades les escoles religioses i usurpades propietats privades agrícoles, urbanes i industrials i perseguits els propietaris. També mereixen la nostra condolença les víctimes de la retirada republicana, els últims dies de la guerra civil. A Girona i encontorns es registraren violències, assassinats i crema expressa d'edificis.
Han passat més de setanta anys. Cal tenir caritat i perdó, però la història s'hauria de conèixer completa.
