La revelació que la Fundació Trias Fargas, vinculada a CDC, havia rebut subvencions del Palau de la Música ha situat aquestes entitats en el punt de mira de la societat. De fet, molta gent en desconeixia l'existència i la finalitat. Llevat de la Rafael Campalans (PSC), que va néixer el 1979, la majoria es van crear arran de l'ordre del Ministeri de Cultura de 28 de març de 1994 que regulava la concessió de subvencions a "fundacions dependents de partits polítics que difonguin el coneixement del sistema democràtic". Només sis fundacions van rebre subvencions en la primera convocatòria, l'any 1995. Ara n'hi ha unes quantes més. Un any després, la Generalitat també va començar a concedir ajuts a les fundacions privades dels partits polítics catalans. Les fundacions han anat guanyant pes i ajuts en la proporció que ha anat augmentant el control sobre el finançament dels partits polítics. Es van suprimir les donacions anònimes a aquests, però no a les fundacions. Feta la llei, feta la trampa. ¿Són les fundacions simples instruments pantalla per encobrir el finançament dels partits polítics? No exactament, però sí en part. No es pot ignorar que aquestes fundacions, unes més que altres, impulsen el desenvolupament activitats d'anàlisi i pensament, amb estudis, conferències i activitats diverses, però també és cert que serveixen d'apèndix per arribar allà on no arriben els partits, que reben més control fiscalitzador. Aquestes fundacions també tenen en nòmina militants i càrrecs que no pot absorbir l'estructura del partit. El Síndic de Comptes, al qual quasi ningú no escolta, va demanar fa un any i mig delimitar la vinculació entre les fundacions i els partits. No s'ha fet res. Al contrari, tot i la crisi no han disminuït les subvencions.
