FRANCESC CRUANYES
En Pere té ganes de tenir la grip. En Pere, que és un nom inventat, recorda confusament la simptomatologia que separava una vulgar calipàndria d'una gripada febril. Si tot era un refredat amb mocs, sopes de menta, bafos d'eucaliptus, mocador i bufanda. Si apareixien les primeres dècimes, llit, metge i xarops. I en Pere recorda sense disgust aquella sensació de tenir tot el cos trinxat, aquell moure's a càmera lenta, aquella suor i la flaire de Vicks Vaporub. Recorda amb un cert plaer ser el dipositari de l'excusa perfecta per no anar a col·legi, fer una parada en el temps i reincorporar-se a la vida exterior una setmana més tard sense ser objecte de cap retret.
Avui, en Pere, madur i anònim, fila més prim, perfila l'objectiu: té ganes de tenir la grip A. Té ganes de passar-la. Li diuen que tots els virus de grip d'aquests dies ho són d'aquesta mena. Una mena de malaltia que ha traslladat la consulta als platós de televisió. Tothom hi diu la seva: el polític, la monja, el doctor, els infermers, l'economista, l'epidemiòleg, el farmacèutic, l'empresari i els cosins i els nebots de tots plegats. Tot circumda entorn la ditxosa vacuna. I la claca, decidida, alça la veu: "Jo tinc un cunyat que treballa a la Vall d'Hebron que assegura que la injecció és pitjor que el malÉ" "Doncs jo, que faig de taxista, em demano per què no entro en la població de riscÉ"
En Pere, que sap que estar malalt és estar malalt, té ganes d'estirar-se al sofà, escoltar al metge, apagar la tele i lliurar-se a la somnolència surreal que proporcionen els estats febrils. Passar la grip i dir que ja l'ha passat. Fer un Kit-kat, deixar que els sanitaris facin la feina tan bé com sempre l'han fet, confiar en l'autoritat del ram i procurar que els xarlatans es fixin en un altre motiu per pixar fora de test. Tip de tot i amb els primers símptomes d'un constipat, en Pere avui ha anat a l'entrada d'urgències i, sense màscara, ha respirat a fons. "A veure si ja em tocaÉ".
