JOAN FERRER SANTALÓ
El London Eye, l'atracció turística que també és molt coneguda com "la roda", ubicada prop del pont de Westminster al costat del Tàmesi, és una inversió molt rendible. Ja fa uns anys que funciona, però encara cada dia hi ha llarguíssimes cues per aconseguir el bitllet, i també per "embarcar-hi"... després d'haver passat el control de seguretat. Però l'espera val la pena perquè agrada a tothom, a grans i petits.
Carnaby Street no és el que era, però continua sent un pol d'atracció turística i comercial. Ja fa molts anys que uns grups de joves rebels -hippies- van començar a vendre-hi els articles d'artesania que ells manufacturaven, com collarets i anells, algunes peces de llana (gorros, mitges) fins arribar a l'actualitat que hi ha unes 160 botigues que no són pas ni tan petites com abans, ni res comparable a una gran superfície, però que reuneixen les millors marques internacionals de peces de vestir, regal, calçat, begudes, etc. Disposa també d'una zona dedicada a l'hostaleria (bars moderns, pubs anglesos típics, cuina italiana o xinesa), etc. La seva pròpia associació de comerciants té cura de la promoció, mitjançant l'edició d'un atractiu catàleg, i de mantenir informació de tota la seva oferta en unes pàgines a Internet. Tot i que es troba a tocar Regent Street, on l'oferta comercial sembla ser insuperable, no els manca pas mai clientela, perquè quan els compradors/es es cansen de les aglomeracions, se'n van a l'oasi de Carnaby Street, on també agraeixen la diferència en el tracte perquè és molt més personal.
Alguns monuments com la famosa Abadia de Westminster continuen atraient molts visitants, però alguns en marxen sorpresos quan veuen el preu tan "turístic" per entrar-hi: persona adulta = 15 lliures (quasi 17 euros al canvi actual). A la part inferior del cartell amb els preus expliquen com es gasten la recaptació. Després a?quells mateixos turistes queden desconcertats quan es troben que l'entrada és gratuïta al Museu de la Ciència -magnífic- o al de Història Natural, l'un al costat de l'altre. L'afluència de públic a tots dos museus és incalculable però per la informació que vam poder obtenir, la mitjana diària de visitants al de la Ciència és d'unes 12.000 persones, i molts són pares o avis que hi acompanyen els seus fills o néts, que ja agafen l'hàbit d'anar a veure museus.
D'altra banda, l'últim dissabte d'octubre, quinze minuts abans de l'hora d'obertura del Museu d'Història Natural, la cua ja era quilomètrica. Hi havia un avís que, en una traducció lliure de l'anglès, deia: "Avui tenim molta feina i han de comptar amb una espera d'unes dues hores per poder començar la visita. Moltes gràcies". De moment és quelcom inimaginable però, podrem veure una cosa semblant algun dia a Girona?
