Cartes

Joaquim Llauger Ribas. Sant Llorenç

de la Muga.

Després de dos mesos treballant de mestre d'educació especial en una escola pública voldria fer alguna o altra reflexió:

- Pública: de tothom, gratuïta, laica (però respectuosa), acollidora (si arriben nouvinguts a misses dites també ens els quedem). Per tot això l'escola pública catalana és el reflex més real de com és la base de la nostra societat.

- Recursos: Per millorar qualsevol escola el més important són els recursos humans. Som els humans els que ensenyem (tant grans a xics com a la inversa), per això la capacitat de transmissió de coneixements i valors depèn més d'una bona ràtio (10 o 15 alumnes per classe; sobretot en els primers anys d'escolarització) que no d'andròmines tecnològiques (santa computadora) que ensenyen poc, distreuen molt i individualitzen excessivament. Tampoc aquest ?afany -dèria- d'avaluar l'estat de coneixement de l'alumne amb notes i més notes penso que contribueixi gaire al seu saber (més aviat els sega la curiositat).

- Integració: Fer que les discapacitats (downs, autismes, paràlisis diverses, etc.) estiguin presents en les nostres escoles afegeix un repte, que malgrat les dificultats, hauria d'ésser engrescador i que en el cas de l'alumnat "normal" té un efecte d'humanització ètica molt positiu. Saber ajudar els altres, s'aprèn millor així. Vetlladores al poder!

- Altres: Penso que sobren matemàtiques i manca educació emocional i cultural (ballar, cantar, teatre, parlar reposadament entre tots de cada conflicte, etc.). I no tantes prohibicions absurdes (no es poden fer o portar pastissos, no es poden portar bales o caniques etc.). Als nens els haurem d'ensenyar també a jugar col·lectivament perquè no ho fan gaire, la veritat.

I sempre pensar que una bona formació escolar evita tantes presons.

Ecologia salvatge

eugenio navarro sánchez. sant feliu de guÍxols.

El proper parc d'atraccions europeu s'anomenarà Reserva Marina Illes Formigues. Representarà una gran extensió de restriccions, en aquest cas de zona marina des de Tamariu fins a Platja d'Aro, que farà augmentar, encara més, la protecció del medi, molt agosarada pel que s'anomena ja "Ecologia Salvatge" i que provocarà nous inconvenients a l'ús lliure del medi natural per sobre dels drets del ciutadà.

Anem perdent, a poc a poc, l'oportunitat de demostrar que el ciutadà de lleure amb civisme i educació mediambiental pot conservar el medi millor que mai, sense aquestes prohibicions i restriccions que a la llarga faran que no puguem ni sortir de casa.

Respecte a aquesta reserva marina, que té com a objectiu (segons diuen) protegir la pesca professional que (dit sigui de pas) en el litoral de Catalunya no té cap futur, farà que afecti greument l'esport de formació i de competició, a més d'altres activitats lúdiques importantíssimes per al desenvolupament socioeconòmic de la comarca.

Per això manifesto públicament el meu desacord que Girona s'enfonsi cap un forat negre amb el 95% del seu territori amb restriccions, una hipoteca cap al futur de les activitats esportives de lleure, tan tradicionals i necessàries per a l'economia i la identitat que sempre ha caracteritzat Catalunya.

El parc de les Pedreres

Gina Manfredi. girona.

La passejada de diumenge passat, organitzada per l'Associació de Veïns les Pedreres-Fora Muralla, ha servit per adonar-nos que cal fer alguna cosa per endreçar l'espai del parc de les Pedreres. Moltes de les persones que hi vam anar no sabíem que existís un lloc tan bonic aprop de la ciutat. Des de fa molts anys, l'Ajuntament de Girona ens parla del famós Pla Especial del Parc de les Pedreres però la veritat és que han anat passant els anys i ni tan sols ha encarregat la redacció d'aquest document. És un document necessari per resoldre qüestions pendents: creació d'itineraris de salut, mirador del Pirulí, abocadors incontrolats, risc d'incendi, restauració de les antigues pedreres, protecció del patrimoni (Torre Alfons XII, Polvorí, restes dels Forts) i barraquisme al segle XXI... El regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Ponç Feliu, present en l'acte, va dir que el Pla Especial ja s'està redactant, ens ho podem creure?

Democràcia

josep m. roura coll. GIRONA.

Davant de l'espectacle que fa la clase política d'aquest país, amb tots els casos de corrupció que estan sortint i pel que sembla els que sortiran, em pregunto on és la democràcia. Entenc que democràcia és el govern del poble per al poble per mitjà d'uns representants elegits a les urnes. Representants que es deuen als seus conciutadans amb tot el seu esforç i intel·ligència.

Pel que estem veient, una part important de la classe política del país dedica el seu esforç i intel·ligència a cisar el que pot en detriment del ciutadà del carrer i el que és més important que la resta de la classe política no és eficaç per escapçar aquesta corrupció, no sé si per incompètencia o per poca voluntat de fer-ho. Tant li fa els partits de dretes com els d'esquerres, no viuen per al poble sinó que viuen del poble i això de democràcia no en té res.

Em pregunto què dirien tots els que han lluitat, han sigut represaliats o han mort defentsant la democràcia. Ara que es parla de memòria històrica, als polítics els hauria de caure la cara de vergonya per haver portat al país on estem ara. Em pregunto també amb quines ganes hem d'anar a votar.

Potser és molt demanar, pero penso que els ciutadans demanaríem un nou començament de la democràcia, tal com l'entén el ciutadà, no com l'entén la majoria de la classe política.

Anglès sense arbres

Bartomeu Carrillo Caparros.

exRegidor de CiU. anglès

Perdoneu-me l'expressió però el cor m'ho fa dir. Fa uns dies que l'Ajuntament ha tallat una trentena d'arbres dels carrers Girona Triassa. Ningú, ni els Verds, han dit res, es veu que ara està ben fet el que abans estava mal fet. Anys enrere quan hi havia una situació com aquesta el que fèiem des de l'Ajuntament era arrancar-los i ubicar-los en un altre indret exemples com els de la piscina. Cuc... en donen fe.

No entraré en polèmiques però si us passegeu pel poble veureu la quantitat d'arbres que demanen auxili, ningú els cuida ningú els fa cas. Senyors de l'Ajuntament, no doneu culpa a l'empresa encarregada, si aquesta no fa la feina segur que la culpa deu ser del regidor responsable.

Heu vist com està el Rissec? Sembla una selva! Déu vulgui que no plogui! hi si ho fa que ens agafin confessats. Quan s'acostaven aquest mesos, per la seguretat, la salut i el respecte que ens mereixen els veïns deixàvem la zona ben neta per tal d'evitar possibles perills

Sóc conscient que costa molt fer la feina ben feta i fer content a tothom, l'experiència com a regidor m'ho ha demostrat. Però si escoltéssiu de ben segur que us ?estalviaríeu molta feina, maldecaps i diners, que prou falta fan al poble.