EDUARD ROJO TORRECILLA
Recomano la lectura del "III Informe sobre demandes ateses a través de la xarxa confederal d'acollida i atenció primària" corresponent al primer semestre d'aquest any i elaborat per l'equip d'estudis de Càritas Espanyola en el marc del seu Observatori de la realitat, publicat a la seva pàgina web: aporta una excel·lent radiografia dels nous problemes de vulnerabilitat i exclusió social que pateix una part de la població afectada per la crisi econòmica a Espanya.
Qué és allò que em sembla més important destacar de l'Informe? Que ha seguit incrementant-se el nombre de sol·licituds o demandes d'ajuda rebudes: en el primer semestre s'ha produït un increment del 40,7 % sobre l'any anterior, degut en gran mesura a l'augment de la desocupació i més especialment segons la meva opinió "per la pèrdua de protecció de les persones que acaben les prestacions per desocupació". En efecte, repari's d'una banda que la nova prestació extraordinària de protecció per desocupació pot pal·liar en part aquesta situació durant un període temporal de temps (6 mesos), i pot facilitar la reincorporació al mercat laboral d'una part de les persones afectades fins ara de la rebuda de la nova prestació per la carència de rendes, però per una altra també hem de constatar l'elevat nombre de persones que estan passant des de la prestació contributiva al subsidi i com una part no menyspreable d'aquest col·lectiu pogués quedar desprotegit per no complir els requisits fixats per la norma reguladora de la nova prestació.
Des de la perspectiva de les polítiques d'ocupació i de les mesures que poden adoptar-se davant la crisi, també em sembla important destacar l'alerta de l'Informe sobre la saturació observada als serveis de formació i orientació, i molt en especial "els nous perfils de les persones i famílies ateses", en gran mesura pels canvis al mercat de treball i l'increment de la desocupació amb especial virulència en alguns sectors (el cas de la construcció seria paradigmàtic) que afecta tant autòctons com estrangers.
Entre els efectes socials de la crisi l'informe constata que la situació és especialment preocupant per a les persones més vulnerables (col·lectius especialment desafavorits i en situació o risc d'exclusió social), i posa clars exemples: la disminució del nombre d'ofertes de treball per a personal extern al servei de la llar familiar ("empleades de llar externes"), encara que augmenta el d'"internes"; augmenta el temps de recerca de feina com a conseqüència de l' escassetat d'oferta de treball en els sectors cap als que pot dirigir-se la contractació de persones vulnerables, destacant-se que això afecta en especial les persones demandants de primera ocupació, les més grans de 50 anys, i els immigrants (situació d'especial gravetat per a aquest últim col·lectiu, ja que corren el risc d'"esgotar els terminis legals de les seves autoritzacions de residència i treball"); increment de la precarietat laboral, amb contractes de molt poca durada i jornades reduïdes de treball, amb la impossibilitat que l'esmentada activitat permeti sortir del circuit de la vulnerabilitat i/o exclusió, i manifestació que "s'està desenvolupant un fenomen de competència entre treballadors que ofereixen els seus serveis més barats"; impacte de la desocupació de la persona titular de la família sobre la situació social de tota ella; preocupació especial per l'arribada a Càritas de persones amb poca o nul·la qualificació professional procedents de la construcció i indústria i que s'han vist afectades per la destrucció d'ocupació experimentat en els últims mesos; dones que sol·liciten treball com a empleades de llar o en el petit comerç i que s'incorporen o reincorporen al mercat laboral (autòctones o estrangeres) perquè el seu marit o parella s'ha quedat en atur.
Respecte a l'àmbit específic de les persones estrangeres, i a més dels problemes comuns, l'informe constata els problemes existents per poder renovar les autoritzacions de residència i treball (està per veure com afectarà l'augment de flexibilitat legal introduïda en l'esmentada tramitació), bàsicament per no tenir cobert el període requerit de cotització a la Seguretat Social o per no disposar d'una oferta de treball que permeti poder renovar la residència. També em sembla rellevant destacar l'augment de sol·licitud d'assessorament en matèria d'arrelament (atès que hi ha un nombre no menyspreable de persones que es troben en situació irregular, ja sigui originària o bé sobrevinguda després d'haver regularitzat la seva situació en el procés de normalització extraordinari de 2005). Igualment, i aquesta és una altra constatació de la necessitat d'establir una adequada coordinació de totes les polítiques públiques de les diferents Administracions en matèria de protecció social, es constata l'augment de les persones immigrants "que sol·liciten assessorament sobre l'accés a prestacions públiques d'ajuda econòmica -especialment de caràcter autonòmic- i que es troben en serioses dificultats de renovació en no trobar feina".
La vulnerabilitat és "nova" només per a una part de les persones que acudeixen a Càritas. Potser és més preocupant el "retorn" de persones que havien ja finalitzat els seus processos d'inserció i que la situació de crisi econòmica i social els ha tornat a col·locar en situació de "vulnerabilitat social i precarietat laboral".
L'examen dels perfils demogràfics de les persones que sol·liciten ajuda és clarament significatiu de la nova realitat del mercat de treball i de les dificultats d'accés a l'ocupació per a determinats col·lectius: joves demandants de primera ocupació, amb escassa formació i que ja no poden incorporar-se al món laboral encara que sigui en treballs precaris i d'escassa qualificació; desocupats majors de 45 anys, una edat que sembla maleïda per poder reincorporar-se al mercat de treball, una cosa que xoca frontalment amb l'augment de l'expectativa de vida de la població que està augmentat els últims anys; les famílies joves amb menors (l'informe amplia el concepte de jove i l'allarga fins als 40 anys); dones soles amb càrregues familiars, dones immigrants reagrupades i generalment majors de 40 anys, que busquen feina com a empleades de llar (l'informe constata que "es tracta, en general, de dones de marits en atur"); homes sols majors de 45 anys, que es troben separats o divorciats, en situació de desocupació i que no disposen de recursos econòmics per al pagament de l'allotjament on viure; aturats amb poca qualificació que provenen de la construcció, hostaleria i indústria, molts d'ells immigrants regulars.
En fi, una dada força rellevant que s'ha de tenir en compte en l'anàlisi de la realitat social i de les mesures que s'han d'adoptar- per afrontar la crisi és l'increment del nombre de famílies i persones autòctones en situació de vulnerabilitat social i amb la persona (habitualment home) titular de la família en atur i més gran de 40 anys, amb una especial atenció al fet que entre a?quests col·lectius es troben molts autònoms de petits comerços i tallers "que han hagut de tancar al quedar arruïnats i amb molts deutes a treballadors, proveïdors, impagament de clients, crèdits no pagats, etc."
Hi ha moltes altres dades molt interessants en l'informe, en especial sobre la problemàtica de la població immigrant en situació regular i que corre el risc de passar a la irregularitat. Els recomano la lectura del document, amb una mirada oberta per intentar analitzar quins canvis s'estan operant en la realitat social dels col·lectius vulnerables "clàssics" i "nous", i què ha de fer-se per corregir els problemes detectats.
