PEDRO CALVO HERNANDO
Tant el PP, amb el seu recurs contra l'Estatut de Catalunya davant el Tribunal Constitucional, com el TC mateix, estan creant una atmosfera d'inestabilitat política i de risc contra la convivència com poques vegades havíem conegut. No podia faltar el PP a aquesta cita, seguint la seva tradició desestabilitzadora, una cosa que de manera preocupant no sembla afectar al suport d'una part significativa del poble espanyol i no només els sectors d'extrema dreta, que sempre han estat els que han creat aquest tipus de problemes. Jo no sé si jurídicament seria possible solucionar el problema amb una retirada del recurs pel PP, però entenc que aquest seria un dels dos camins per sortir d'aquest entrebanc. De passada, el PP es guanyaria la possibilitat d'aspirar a alguna cosa a Catalunya, ja que fins ara només ha merescut iniciar el camí de l'extraparlamentarisme. El PP hauria d'entendre que la voluntat expressada pel poble de Catalunya i el pacte polític entre el Parlament català i les Corts Generals, representants del Principat i d'Espanya, no poden ser anul·lats per un òrgan gens representatiu.
El TC, a més, es troba en situació de greus dubtes sobre la seva legitimitat, tenint en compte que diversos dels seus membres ja haurien d'haver cessat i que l'organisme hauria d'haver-se renovat després dels avatars que l'han afectat, incloent-hi la mort d'un dels seus membres. Si han passat ja tres anys i no ha dictat sentència, no crec que passés res si s'abstingués, almenys fins que fos constituït amb la seva tornada a la normalitat i la desaparició dels seus indicis d'il·legitimitat. I en tot cas, el TC també hauria de ser conscient que la voluntat popular i els acords dels Parlaments haurien de ser ?inamovibles, en bon entesa de la democràcia.
A Zapatero també se li planteja una situació complicada com a president del Govern i com a secretari general del partit del qual el PSC és part integrant. Se suposa que el president s'estarà movent per contribuir a una solució lúcida i intel·ligent del problema.
