Girona va viure el mes de març de 1976, quatre mesos després de la mort del dictador Franco, una de les vagues més dures que es recorden en el sector de la construcció. Nombrosos piquets van ser detinguts. L'església gironina del Mercadal i el camp de futbol del Blanes van acollir durant uns quants dies multitudinàries assemblees de treballadors i sindicalistes. Un any després, una nova vaga a la construcció va forçar la suspensió de la processó del Divendres Sant a Girona. Les vagues i manifestacions d'aquest sector van ser les més importants del postfranquisme a les comarques gironines. Han passat més de tres dècades i les circumstàncies laborals i socials són diferents, però els sindicats de la construcció van tornar a demostrar ahir la seva capacitat per paralitzar un sector amb gran capacitat mobilitzadora. Salvant les distàncies, la decidida actuació dels piquets per aturar les obres públiques i part de les residencials va recordar ahir aquelles antigues vagues. Tots els treballadors de les grans obres públiques de les comarques gironines, i en aquests moments n'hi ha unes quantes en marxa, van secundar la convocatòria. En la resta del sector, la incidència va ser més desigual amb fortes oscil·lacions en les dades facilitades pels sindicats i la patronal. El problema rau en el fet que la patronal gironina del sector es nega a aplicar l'augment salarial del 3,5% que s'ha fixat en el conveni estatal. Malgrat la vaga, la Unió d'Empresaris de la Construcció, que ofereix una pujada de l'1,4% enguany i la resta quan se superi l'actual crisi, es manté ferma en la seva postura de no cedir a les pressions sindicals. Les negociacions estan bloquejades. És un moment difícil per a ambdues parts -els treballadors perquè és el sector amb més pèrdua d'ocupació i la patronal pel brusc descens de l'activitat-, però seria un error tancar les vies de diàleg.
