SEBASTIÀ ROIG
Disposeu d'una hora i mitja de lleure? Feu-vos un gran favor i regaleu-vos la visita, en solitari i sense pressa, a l'exposició Narcís Monturiol. Una veu entre utopia i realitat, organitzada pel Museu de l'Empordà.
Malgrat l'aparença austera, el muntatge és efectiu i magnífic. Un àpat ple de tesi, fibra i vitamines. El seu pinyol conceptual (fer parlar Monturiol a través de cartes i testimonis) t'enganxa com un imant. La ficcionalització de la seva veu destil·la l'essència íntima del seu món ideològic i afectiu. Ens el fa proper amb senzillesa, d'una manera directa i colpidora.
Cada gravació és plena de sorpresesÉ L'infant que jugava a la Ribera amb vaixells i sargantanes. Els arguments contra la pena de mort, per millorar la situació de les dones o a favor de la llibertat de pensament. La lluminositat dels ideals icarians. La fascinació creixent per la conquesta dels fons marins. L'optimisme perpetu per construir una societat millor. La convicció que la música i la poesia ens fan més bons. La fe en la pau mundial. El rebuig del qualificatiu de geni. L'enteresa davant la mort que s'acostaÉ
Res millor per acomiadar el CCC que submergir-vos per Una veuÉ i la seva posada en escena modèlica. Navegueu sense treva per l'exposició, entre onades èpiques i tràgiques, arrossegats per l'escuma de la noblesa i la imaginació. Quan sortiu de nou a la Rambla, us sentireu admirats, agraïts i satisfets.