Corruptors
i corruptes
Josep Ruiz Garcia. santa coloma de farners.
Dues espècies a extingir que el nostre «singular» president de la Generalitat, Sr. Montilla, dies enrere va posar al mateix sac quan va advertir els «corruptors» que deixessin de corrompre els «pobres corruptes». Que deixin de posar a la classe politica en un compromís tan gran com el de decidir ésser corrupte o sortir-ne net com una patena a les seves malvades temptacions. Si no fes plorar farien riure aquests advertiments. El Sr. Montilla, havent estat alcalde de Cornellà de Llobregat uns quans anys, i havent ostentat diversos càrrecs institucionals, alguna cosa en deu saber de corruptel.les, i martingales. I no em digui que no.
Què fou primer, l´ou o la gallina? Sense els uns no hi hauria els altres, però s´ha de distingir la naturalesa de cadascun. El corruptor actua gairebé sempre en nom i benefici propi, mentre que el corrupte, generalment investit d´una autoritat que li ha dipositat la ciutadania, traeix la confiança dels que l´hi han donada perquè els representi. Si un alcalde pensant només en el benefici d´un particular «corruptor» requalifica uns terrenys o modifica unes normes urbanístiques preexistents i ja aplicades, o retarda accions judicials contra ciutadans importants que no paguen els seus impostos esperant que caduqui la possibilitat de reclamació del deute, convertint-lo per tant en incobrable, i per aquestes accions rep una recompensa per part del «corruptor» es podria dir que és un alcalde «corrupte». Si no, possiblement podríem dir que es tracta d´un inepte.
L´alcalde del meu poble és un alcalde corrupte? Assegurar-ho crec que seria un xic agosarat, no obstant hi ha indicis en algunes actuacions del darrers anys del boom immobiliari que podrien induir a pensar-ho, de fet els jutjats estan estudiant algun cas. Però alerta que en un estat de dret tothom es innocent mentre no es demostri el contrari. Per tant, si no es disposa de proves fefaents de culpabilitat es corre el risc d´haver d´anar als tribunals per difamació. La tasca d´enxampar els corruptes en les seves diverses modalitats és feixuga, ja que «corruptors» i «corruptes» es cuiden prou de no deixar rastres de les seves malifetes. Si la societat no posa fre a aquests indesitjables anem pel camí del pedregar inexorablement, i la democràcia en pot sortir molt mal parada. Premsa, ràdio, televisió i ciutadans en general hem d´assumir el nostre grau de responsabilitat denunciant-los sense miraments. Ens hi juguem molt.
Plegui,
senyor Maragall
Miquel borrell sabater. santa coloma de farners.
Escoles i instituts faran vacances una setmana del mes de febrer perquè diuen que el segon trimestre era massa llarg. Per compensar, començaran una setmana abans el setembre, o sigui que el primer trimestre serà ara més llarg (3,5 mesos) que no ho era el segon. Felicitats per l´enginy.
A més, diuen que les Ampes i Ajuntaments organitzaran activitats per aquesta setmana. Poso d´exemple el meu poble, amb 2.000 alumnes. D´on trauran una mitjana de cent monitors? Algú es pensa que surten com bolets, i algú es pensa que es podran pagar? O sigui, els nens amb els avis (com al setembre) o bé només els que puguin pagar aniran a fer activitats. Una digna decisió d´un socialista.
El conseller convoca oposicions per al mes d´abril i comunica que els membres dels Tribunals seran substituïts per interins i substituts. Valga´m, Déu, però si són els que s´han d´examinar d´oposicions, senyor conseller! No en tindrem cap. Serem els mateixos mestres i professors qui haurem de treure les castanyes del foc. Com sempre. Senyor conseller, ens deixi en pau, no pensi més, ja ha aconseguit elevar l´estupidesa a la categoria de llei. Plegui, i sobretot s´emporti amb vostè tots aquests «caps pensants» que fa temps, anys, que pul·lulen pel Departament amb l´obligació de pensar una nova bestiesa cada setmana. Volem treballar en pau a les escoles i instituts (no en IES i CEIP). Volem ensenyar i que els alumnes aprenguin. Per això ens han preparat i ens paguen. No ho espatlli més, senyor conseller.
Halloween
maria dels àngels martín. girona.
Vagi per endavant la meva solidaritat amb les persones que han estat o seran víctimes en propers anys de les intimidacions o bromes pesades del Halloween (si no dones dolços et llençaran ous).
La vigília de Tots Sants, principalment el món anglosaxó, celebra Halloween. Suposo que el govern mundial hi té alguna cosa a veure amb el fet que s´estigui estenent cap als països que no tenen aquesta tradició. Aquí cada cop es fa notar més i ho consideren graciós especialment per als pàrvuls, ja que forma part de la programació escolar.
Exteriorment sembla una festa de disfresses, però, el rerefons no és altra que imitar, parodiar, les festes cristianes. Com que el dia 1 de novembre s´escau la celebració de Tots Sants, doncs per escarnir, el dia anterior es fa la festa dels «morts vivents», és a dir els que van ser bons seguidors de Satanàs. Si els sants es fien de Déu, que és bo malgrat que permeti l´obscuritat, la incomprensió de determinades circumstàncies existencials; els morts vivents, s´abandonen a la rebel·lió, enverinant la pròpia vida, la ràbia contra Déu i contra el món els devora des de dins. Mentre els primers han trobat la veritable felicitat per a si i per molts altres, ocorre el contrari amb els segons.
De la lògica del diable se´n poden veure altres exemples com és el seu número 666, que és el doble de la Trinitat 333. Si els apòstols i successors busquen el bé de les ànimes, els sequaços de Satanàs estan orientats cap a la ruïna de les ànimes; ell també té la seva església, el seu culte, els seus consagrats. A la puresa ell hi oposa la idolatria del sexe.
Hallow vol dir santificar, la e que segueix podria molt ben ser la de «euph» que és dimoni, el causant del desordre i la incoherència de l´home en la societat ja que la seva acció està orientada a la temptació per al mal. O bé es tractaria de «Santificar» els que han anat a parar a l´infern, que com se sap, és més una qüestió d´estat que no pas de lloc.
Lloable recuperació de l´art religiós
montserrat guardiola rovira. girona.
S´estan restaurant, amb molt d´encert, les joies d´art català que s´havien menyscabat pel transcurs del temps o que es varen perdre com és el cas de l´arqueta de Banyoles. Un treball que exigeix esforç i diners. Sortosament tenim grans professionals per aconseguir el que cal. Es tracta de la Majestat de Beget, obra capital de l´escultura romànica catalana, el retaule gòtic de la Mare de Déu de l´Escala, la Creu de Vilabertran, les figures de l´arqueta de Banyoles recuperades, i altres obres importants com són l´església de Sant Feliu i la Catedral de Girona. Felicitem els qui estan treballant i els que ho fan possible d´alguna manera.
Davant aquest incommensurable treball hi cap una reflexió: som conscients que són obres creades amb esperit cristià? A vegades se´ns obliden els orígens. Per això ens resulta contradictori voler esborrrar tota cita, tot signe, amb referència al cristianisme quan ha estat la base, el suport, en el desenvolupament predominant de la cultura.
Quan ens deixem portar per influències ideològiques tenim el perill de caure en l´aberració.
