Finalment s'ha aprovat el tractat de Lisboa. Amb aquest pas, no gens senzill, la Unió Europea comença a deixar enrere el simple tractat comercial per adoptar, a poc a poc, un sistema polític propi.
Malgrat això, Europa dista molt d'un avenç cap al que molts creiem que hauria de ser la Unió Europea. La Unió Europea potència mundial, la Unió de la supremacia del benestar i de la prosperitat, la Unió que ha posat punt final a mil·lennis d'enfrontaments i que ha de fer petit l'apel·latiu de la Vella Europa no és aquesta Europa. Aquesta Europa ha de ser una Europa políticament forta i competent, una Europa unida i visible a dins i al món. I aquesta és l'Europa de les nacions, no l'Europa dels estats: l'Europa del Consell de Ministres i els comissionats. No és l'Europa cementiri d'elefants polítics ni de les subvencions. No és l'Europa del proteccionisme ni el tacticisme de la planificació.
La nova Europa passa per tirar a terra les fronteres dels estats actuals, dels estats del s. XIX deixant fins i tot enrere els estats-nació del s. XVIII per crear una gran confederació d'estats amb les nacions com a ponderació territorial i social amb independència política i interdependència econòmica.
El model d'estat ha caducat. Des de la caiguda de l'URSS, l'autodeterminació dels pobles dels Balcans o la qüestió ecocesa quelcom s'està movent. Els nostres anhels, també aquí, esdevenen visibles. La independència no només és possible sinó que és necessària si volem sobreviure econòmicament i cultural. És imprescindible si, en definitiva, volem mantenir la nostra identitat nacional.
Catalunya és no només una nació com ho són molts altres pobles d'Europa. Catalunya ha sigut un estat sobirà a qui un dia ea van privar de la sobirania. Confio que les paraules d'una Europa forta portarà de nou Catalunya a la plena sobirania que un dia ens va ser usurpada amb les armes.
